Acanthocereus macdougallii
Acanthocereus macdougallii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Mèxic i anteriorment se li coneixia com Peniocereus macdougallii.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Acanthocereus macdougallii és una espècie de cactus trepador o rastrero que creix com un arbust en brots que es ramifican de forma incontrolada sobre la superfície del sol i alcança una altura de 2,4 a 3 metros. Presenta llargues raïls tuberosas de color marró i els brots jóvens són cilíndrics. En canvi, els brots més vells són marrons, triangulars i tenen un diàmetro de fins a 6,5 centímetros.
Els brots capaços de florir són de color vert obscur en una tenyida violeta, triangulars i de fins a 130 cm de llarc. Solen tindre tres costelles ondulades. Les espines varien en apariència, són de color gris en una punta més obscura, de forma cònica a agulla i d'1,5 a 20 milímetros de llarc.[2]
Les flors són de color blanc verdoso, llaugerament fragants, que s'òbrin de nit. Medixen de 8,5 a 9 cm de llarc i un diàmetro de 5,5 cm. El pericarpelo és tuberoso i està cobert de llana pardusca i espines en forma de cerdes. Els fruts tenen forma de pera i són de color roig escarlata.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (Oaxaca, Chiapas) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Peniocereus macdougallii, publicada en 1947 pel botànic nortamericà Ladislaus Cutak en la revista científica Cactus and Succulent Journal (Los Àngeles) 19: 87.[3]
Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Acanthocereus, per lo que va passar a cridar-se Acanthocereus macdougallii. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-Aventures International 98 (Suppl.): 2, publicada en 2013.[1]
- Acanthocereus: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha (que significa 'espinós') i cereus (que significa 'vés-la', 'ciri'), fent referència a la seua forma columnar espinosa.[4]
- macdougallii: epítet que honra al botànic britànic Thomas Baillie MacDougall (1895-1973), molt especialisat en plantes de les famílies de les cactáceas i crasuláceas.[5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com "En Perill (EN)".[6]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de llavors o esquejes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Acanthocereus macdougallii (Cutak) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-09.
- ↑ «Noves publicacions en biblioteca FAU 2007».D'Arquitectura.0(14)ISSN 0716-8772.doi:10.5354/0716-8772.2006.28274.Consultat el 2024-12-09.
- ↑ «Peniocereus macdougallii Cutak | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-01.
- ↑ (1998) [1], McGraw Hill Professional, p. 92. ISBN 978-0-87983-821-8.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Peniocereus macdougallii ha segut evaluat recentment per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2009. Peniocereus macdougallii està catalogat com En Perill segons els criteris B1ab(iii,v); C2a(i).».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthocereus macdougallii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.