Acanthocereus cuixmalensis
Acanthocereus cuixmalensis, conegut comunament com tasajillo de Cuixmala, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del suroest de Mèxic i anteriorment se li coneixia com Peniocereus cuixmalensis.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Acanthocereus cuixmalensis és una espècie de cactus trepador o rastrero que creix en pocs brots ramificats, en la seua majoria empinats, just per damunt del sol. Les raïls, semblades a carlotes, ocasionalment bifurcadas, medixen de 25 a 35 centímetros de llarc.
Els brots són allargats, quadrats, de color vert clar i tacats d'un color blanquecino. Medixen de 80 a 220 cm de llarc i un diàmetro de 2,5 a 3,5 cm. Presenten quatre costelles ondulades. Les espines són grosses i fortes, i estan engrossades en la base. Inicialment són rojosos i després adquirixen el color d'una banya. L'espina central medix d'1 a 1,5 cm de llarc i les sis o sèt espines marginals radiants medixen de 8 a 20 mm de llarc.
Les flors són blanques, fragants i en forma d'embut. S'òbrin de nit i medixen de 9 a 11 cm de llarc. Els fruts en forma d'ou medixen de 5 a 6 cm de llarc i de 3,5 a 4 cm de diàmetro. Contenen polpa roja i sucosa.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (de Jalisco a Michoacán) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Peniocereus cuixmalensis, publicada en 1973 pel botànic mexicà Hernándo Sánchez-Millorada en la revista científica Cactáceas i Suculentes Mexicanes 18: 91.
Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Acanthocereus, per lo que va passar a cridar-se Acanthocereus cuixmalensis. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-Aventures International 98 (Suppl.): 2, publicada en 2013.[1]
- Acanthocereus: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha (que significa 'espinós') i cereus (que significa 'vés-la', 'ciri'), fent referència a la seua forma columnar espinosa.[5]
- cuixmalensis: epítet específic que fa referència a la població costera Cuixmala en l'estat mexicà de Jalisco, lloc a on es va descobrir esta espècie.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Les poblacions d'esta espècie estan severament fragmentades i s'estima el seu tamany total de prop de 9500 individus, per lo que es propon com a subjecta a Protecció especial (Pr) en el Proyecte de Modificació de la Norma Oficial Mexicana 059-2015.
En la llista roja de la UICN es considera com "Vulnerable (VU)". En CITES es valora en l'apèndix II.[7][8]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de llavors o esquejes. Les llavors deuen sembrar-se en una mescla de terra en bon drenage i mantindre's càlides i humides fins que germinen. Els esquejes deuen prendre's durant la temporada de creiximent i deixar-se secar durant varis dies abans de plantar-los en una mescla de terra en bon drenage.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Acanthocereus cuixmalensis (Sánchez-Mej.) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ Bravo-Hollis, H. 1978. Les cactáceas de Mèxic. Vol. 1. Ed. 1. Mèxic: UNAM.
- ↑ Sánchez-Millorada, H. 1973. Noves Cactáceas de la Nova Galícia. Cact. Suc. Mex. 18: 87-95.
- ↑ Guzmán, O., Arias, S. & Dávila, P. 2003. Catàlec de Cactáceas Mexicanes. Mèxic: CONABIO-UNAM.
- ↑ (1998) [1], McGraw Hill Professional, p. 92. ISBN 978-0-87983-821-8.
- ↑ Eggli, O. & Newton, L.I. 2004. Etymological dictionary of Succulent Plant Names. Berlin: Springer Verlag.
- ↑ Arreola, H., Terrats, T. & Arias, S. 2013. Peniocereus cuixmalensis. The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152397A632268. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2013-1.RLTS.T152397A632268.en. Downloaded on 28 February 2017.
- ↑ SEMARNAT. 2015. Proyecte de Modificació de l'Anex Normatiu III, Llista d'espècies en risc de la Norma oficial mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental - Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvada - categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi - Llista d'espècies en risc, publicada el 30 de decembre de 2010. Diari Oficial de la federació.
- ↑ «Peniocereus cuixmalensis L 767 Cuixmala, Jal., auf Vulkanfelsen» (en és). Uhlig Kakteen - Més que 5.000 espècies diferents. Consultat el 2025-06-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthocereus cuixmalensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.