Acanthocalycium spiniflorum
Acanthocalycium spiniflorum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Acanthocalycium spiniflorum creix generalment de forma solitària, en brots esfèrics o llaugerament allargats que apleguen fins als 60 cm d'altura i 15 cm de diàmetro.
Té de 16 a 20 costelles de fins a 1 cm d'alt i estan alguna cosa dividides en jorobas. Presenta de 10 a 20 espines rectes i flexibles, en forma d'agulla, de color groguenc a marró. Tenen la punta més obscura i es tornen grises en l'edat.
Produïx moltes flors en estiu, les quals tenen forma d'embut o de campana i poden ser de color púrpura, rosa o blanc. Tenen una llongitut de fins a 4 cm i tenen el mateix diàmetro.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el noroest d'Argentina i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus spiniflorus, publicada en 1903 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en el llibre Gesamtbeschreibung der Kakteen 1:88.[1]
Més vesprada, el botànic alemà Curt Backeberg va traslladar l'espècie al gènero Acanthocalycium, per lo que va passar a cridar-se Acanthocalycium spiniflorum. Va registrar estos canvis en el llibre Kaktus-ABC: 255, publicat en 1936.[2]
- Acanthocalycium: nom genèric que prové del grec akantha (que significa 'espinós') i kalyx (que significa 'ulls'), fent referència a les espines dels tubos florals.
- spiniflorum: epítet específic llatí que significa 'de flors espinoses'.[3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i es multiplica a través de llavors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Echinocactus spiniflorus K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-31.
- ↑ «Acanthocalycium spiniflorum (K.Schum.) Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-07.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Echinopsis spiniflora: Demaio, P., Perea, M. & Trevisson, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152026A121454860».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152026A121454860.en.Consultat el 2025-12-18.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthocalycium spiniflorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.