Acadèmia de la Llengua Aragonesa
La Acadèmia de la Llengua Aragonesa (en aragonés Acadèmia d'a Luenga Aragonesa) era una institució científica de caràcter públic, que va aparéixer en la Llei de Llengües d'Aragó de 2009 com a autoritat llingüística del idioma aragonés. Els seus estatuts varen ser aprovats el 5 d'abril de 2011 pero no va aplegar a ser constituïda.
La sèu administrativa hauria estat en Saragossa i la sèu institucional hauria estat en el lloc determinat pel seu Reglament de règim intern. També s'haurien pogut establir subsedes territorials.
Va tindre una existència efímera: creada en el 2009, aprovats els seus estatuts en 2011 i suprimida en 2013 per la nova llei de llengües.
Estava complementada per una Acadèmia Aragonesa del Català, que hauria segut l'autoritat llingüística del idioma català en el territori de la comunitat autònoma d'Aragó.
Els òrguens de govern de l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa haurien estat formats pel Ple, la Junta de Govern i el president.
La Llei de Llengües de 2013 va suprimir esta acadèmia, aixina com l'Acadèmia Aragonesa del Català i va repartir les funcions que la llei de 2009 li havia atribuït entre el Govern d'Aragó i l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.[1]
Objectius
Els fines de l'Acadèmia eren:
- Investigar i formular les normes gramaticals, en el seu cas, de l'aragonés tenint en conte les seues varietats llingüístiques.
- Inventariar i actualisar el seu lèxic.
- Estimular l'us, ensenyança i difusió del aragonés i de les seues distintes modalitats.
- Defendre i promoure l'aragonés i les seues modalitats i velar pels drets llingüístics dels parlants de l'aragonés.
- Colaborar en la formació del professorat.
- Establir el criteri d'autoritat en les qüestions relatives a la normativa, actualisació i us correcte de la llengua aragonesa.
- Assessorar als poders públics i institucions sobre temes relacionats en l'us correcte de l'aragonés, la seua promoció social, aixina com sobre la determinació oficial dels topònims (els noms oficials dels territoris, els núcleus de població i les vies interurbanes ) i els antropónimos.
- Les que, en l'àmbit de la seua competència, li encarregue el Govern d'Aragó.
Acadèmics
L'Acadèmia de la Llengua Aragonesa haguera pogut tindre un màxim de 21 acadèmics de número, i un número indeterminat d'acadèmics corresponents i acadèmics d'honor. Els càrrecs d'acadèmic de número hagueren segut vitalicis. Els primers membres de l'Acadèmia tenien que ser nomenats pel Govern d'Aragó.
El Consell Superior de les Llengües d'Aragó va aplegar a propondre al Govern d'Aragó una primera llista dels membres,[2] pero la llista no va aplegar a ser aprovada. Els membres d'eixe llistat de candidats eren:
- María Pilar Benítez Marque
- Marta Marín Bráviz
- María Luisa Arnal Purroy
- Manuel Castán Espot
- Joaquín Vila Bruned
- Francho Nagore Laín
- Chabier Lozano Serra
- Juan José Segura Malagón
- Jesús Vázquez Obrador
Finalment sense que aplegara a constituir-se l'acadèmia, esta seria suprimida per l'entrada en vigor de la nova Llei de Llengües d'Aragó que crearia en canvi l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Academia de la Lengua Aragonesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.