Acacia cambagei
Acacia cambagei, comunament coneguda com gidgee, zarzo apestoso, gidgee apestoso en anglés, o gidjiirr, per transliteración de les llengües indígenes del noroest de Nova Gales del Sur,[1] és un arbre endèmic d'Austràlia. Es troba principalment en regions semiáridas i àrides de Queensland, pero s'estén cap al Territori del Nort, Austràlia Meridional i el noroest de Nova Gales del Sur. Pot alcançar fins a 12 m d'altura i pot formar extenses comunitats boscoses obertes.[2] Les fulls, la corfa i la #fulleram de A. cambagei produïxen una olor característica, que recorda vagament a repollo hervir, gas o aigüeral que explica el epítet comú de "apestoso".
Confinat a regions entre 550 i 200 mm de precipitació anual,[3] A. cambagei es troba principalment en terrenys plans i suaument ondulats en sols arcillosos d'alta a mija fertilitat en la part oriental de la seua àrea de distribució, i a sovint forma comunitats mixtes en brigalow (A. harpophylla) que preferix els mateixos tipos de sol. En les regions més seques, el gidgee es troba principalment en terres roges i margas en depressió més humides i àrees de baix relleu. Les comunitats de gidgee són florísticamente similars a les comunitats de brigalow. Eucalyptus cambageana, I. populnea, Corymbia terminalis, Eremophila mitchellii i Geijera parviflora són espècies leñosas típiques associades en les comunitats de gidgee.[4]
Les espècies associades en gidgee tenen una capacitat llimitada per a rebrotar despuix d'un dany per fòc.[4][5] L'ocurrència d'incendis en qualsevol bosc de gidgees seria un event rar en circumstàncies naturals, ya que les pastures són, en el millor dels casos, escassos en estes comunitats, que consistixen en espècies de Chloris, Paspalidium, Dicanthium, Sporobolus i Eragrostis.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atles of Living Austràlia. «Acacia cambagei:Gidjirr». ALA. Australian Government. Consultat el 2021-03-23.
- ↑ Anderson, I. R. (1993). Plants of Central Queensland. Brisbane, Queensland Government Press.
- ↑ Weston, I. J. (1988). The Queensland Environment. Native pastures in Queensland their resources and management. W. H. Burrows, J. C. Scanlan and M. T. Rutherford. Brisbane, Queensland Government Press.
- ↑ 4,0 4,1 Anderson, I. and P. Back (1990). Fire in brigalow lands. Fire in the management of northern Australian pastoral lands. T. C. Grice and S. M. Slatter. St. Lucia, Austràlia, Tropical Grassland Society of Austràlia.
- ↑ Johnson, R. W. and W. H. Burrows (1994). Acacia open forest, woodlands and shrublands. Australian Vegetation. R. H. Groves. Cambridge, Cambridge University Press.
- ↑ Weston, I. J. (1988). Native Pasture Communities. Native pastures in Queensland their resources and management. W. H. Burrows, J. C. Scanlan and M. T. Rutherford. Brisbane, Department of Primary Industries.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia cambagei» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia cambagei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.