Aboulomanía

Aboulomanía (del grec α-, que significa sense, βούληση-, voluntat i μανία-, locada - demència de l'indecisió) és el desorde mental en el qual el pacient experimenta greus quadros de indecisió en els diferents camps de la seua vida quotidiana. ^{, ,} Està comunament associat en l'ansietat, l'estrés, la depressió i l'oix, per lo que pot afectar severament tota capacitat per a sociabilizar.

Encara que moltes persones sofrixen d'indecisió diàriament, rares voltes la sofrixen en la mida de l'obsessió, ya que la regió del cervell associada a la presa de decisions racionals, la corfa prefrontal, pot contindre vàries peces d'informació en un moment donat en una persona normal, pero en el ya mencionat desorde mental no és aixina.

Quan es tracta de prendre decisions, independentment de l'importància d'estes, abrumar ràpidament a algú. El resultat és que el pacient califica les seues decisions com a inadequades o que els resultats seran completament adversos, per la qual cosa sobreanaliza cada situació críticament i origina un clàssic cas de paràlisis de l'anàlisis. La falta d'informació en un tema, la dificultat per a la valoració de cada una de les parts en la premissa i un resultat replet d'incertitut convertixen cada escenari en un quadro d'obsessió.

És freqüent confondre este trastorn en l'abulia, que és un atre desorde relacionat en la voluntat i la motivació, en el que la persona també experimenta una disminució de la motivació, de l'energia i de la voluntat en l'única diferència respecte a la aboulomania, de que esta degenera en una obsessió i genera pensaments recurrents i intrusivos en la persona.

Síntomes

El principal síntoma que experimenta una persona en aboulomanía és la total incapacitat de prendre qualsevol decisió. Esta incapacitat és constant i contínua i s'estén en tots els àmbits de la vida de la persona.

Esta incertitut adolix d'uns nivells d'oix i ansietat molt alts, ya que la persona se somet a una tesitura perjudicial i desagradable per a ella, solament pel fet de no saber decidir on posicionar-se.

Els pensaments recurrents i obsessius en relació en la presa de decisions són uns atres dels principals síntomes que responen a un quadro clínic de aboulomanía. De la mateixa forma que este desorde genera síntomes emocionals i cognitius, també pot derivar en síntomes conductuales com:

• Refusar de les responsabilitats personals, generant la necessitat constant de sentir-se acompanyat en el moment de prendre una decisió.
• Actitut passiva en les relacions de parella.
• Evadir-se de les exposicions públiques per por a ser criticat o desaprovat.
• Evitar terminar una relació per a no sentir-se indefens.
• Problemes per a expressar desacorts o desavenències en atres persones.

Causes d'este trastorn

Fins al moment no s'ha conseguit determinar en exactitut la causa d'este trastorn mental. No obstant es té l'hipòtesis de que es genera durant el desenroll sicològic de la persona aixina com la seua unió a factors biològics que conduïxen a esta persona a desencadenar este tipo de trastorn de la voluntat.

La corfa prefrontal del cervell està estretament lligada en la presa de decisions. Esta base orgànica unida a certs estils de criança sobreprotectores i autoritaris eixercitats pels progenitors, pot eixercir un paper molt important en el desenroll d'este desorde. Alguns estudis apunten a que estes accions desencadenen en la dependència del chiquet i, en el cas de que este adolixca de susceptibilitat, pot desenrollar este desorde.

No obstant, la aboulomanía pot generar-se per situacions molt traumàtiques o experiències negatives en les que la persona s'ha sentit humiliada i avergonyida, lo que genera numerosos dubtes i incertitut en la persona, que no es veu capacitada de realisar cap activitat correctament, portar a terme responsabilitats o una vida de forma independent.

Vore també

Abulia