Abort en Tlaxcala
La Interrupció Llegal de l'Embaràs en Tabasco (ILE) referix al estatus llegal que té en eixe estat mexicà, a on l'abort induït està despenalizado de facto, des de setembre de 2021 i 2023 per les accions d'inconstitucionalitat AI 148/2017, AI 106/2018, AI 107/2018 i AI 54/2018; i el ampar en revisió AR 267/2023 de la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN),[1] a petició de qualsevol dòna o persona gestant en l'entitat sense especificar clarament el llímit màxim de l'embaràs; ademés de les causals de violació, perill de mort i dany a la salut.
Tlaxcala és una de les entitats federatives de Mèxic que encara no harmonisa la seua llegislació local. El seu Còdic Penal encara manté restriccions totals a l'abort electiu, en 5 causals d'excepció. El 2 de decembre del 2025, la SCJN despenalizó l'abort en este estat en invalidar el sistema normatiu que impedia accedir a l'abort en casos de violència familiar o sexual.[2]
Marc Llegal local
Regulació penal[3]
| Artícul | Concepte | Descripció |
|---|---|---|
| 241 | Definició | L'expulsió del producte de la preñez abans del temps en que el feto pot viure. |
| 242 | Sancions per abort consentit | 15 dies a 2 mesos de presó i multa de 18 a 36 dies de salari a la mare que voluntàriament procure l'abort o consentix a que un atre la faça abortar. |
| Sancions per assistir en un abort | 15 dies a 2 mesos de presó i multa de 18 a 36 dies de salari a qui faça abortar a una dòna baix la seua solicitut. En cas que siga un abortador o persona condenada per eixe delicte, la sanció és de 2 a 3 anys de presó. | |
| Sancions per assistir en un abort sense consentiment | 3 a 7 anys de presó al que faça abortar a una dòna sense el seu consentiment. En usar violència física o moral, s'agrava de 6 a 10 anys. | |
| Sancions per assistir en un abort i ser professional de la salut | Ademés de les sancions corresponents als artículs anteriors, suspensió de l'eixercici de la seua professió d'1 a 3 anys. | |
| 243 | Causals de l'abort llegal | I. Conducta culposa de la dòna embarassada.
II. Producte com a conseqüència d'una violació. III. L'embaràs siga resultat d'una inseminació artificial no consentida. IV. Perill de mort o greu dany a la salut d'acort en el juí del mege que l'assistixca i confirmat per un atre mege. V. Existència de prova per a diagnosticar que el producte presenta alteracions genètiques o congènites greus. |
L'artícul 243 també menciona que el mege que practique l'interrupció de l'embaràs concorde als supòsits en dit artícul tindrà que presentar un informe davant la Secretaria de Salut de l'Estat, la qual durà un registre de les interrupcions d'embaràs realisades.[3]
Estadístiques
Fins a la data i de la mateixa manera que les atres entitats, a excepció de la CDMX, tant la secretaria de salut com els servicis de salut del estat (SESAT) encara no públican, de manera accessible i constant, informació sobre el número de procediments (totals, per any o per unitat d'atenció), sobre les usuàries o els usuaris (procedència, edat, nivell educatiu, estat civil, ocupació, número de fills o semanes de gestació) o sobre el tipo de procediment.
Vore també
Referències
- ↑ «Llistat de Comunicats». www.internet2.scjn.gob.mx. Consultat el 2025-04-11.
- ↑ «Talle elimina barreres llegals que impedien abort a chiquetes i adolescents víctimes de violència familiar o sexual en Tlaxcala» (en és). Animal Politico. Consultat el 2025-12-11.
- ↑ 3,0 3,1 «Còdic Penal per a l'Estat Lliure i Sobirà de Tlaxcala».H. Congrés de l'Estat de Tlaxcala.Consultat el 10-04-2025.
Plantilla:Abort per entitat federativa de Mèxic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aborto en Tlaxcala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.