Abisme de Macocha
El abisme de Macocha (/maˈt͡sɔ.xa/; Plantilla:Lang-cs, lliteralment abisme de la madrastra), també conegut com la gola de Macocha, és una profunda dolina localisada en el sistema de coves del karst de Moravia en la República Checa, que es troba ubicada al nort de la ciutat de Brno, prop de la localitat de Blansko. El riu Punkva fluïx travessant-ho. És un popular destí turístic de la regió, ademés d'atraure a aficionats a l'espeleología i buços.
El sinkhole posseïx una profunditat de 138,7 m sent el més profunt del seu tipo en Europa Central.
Llegenda
[editar | editar còdic]Hi ha una llegenda que es referix al nom de l'abisme – segons les fonts té les seues raïls en un acontenyiment real. Diu que un pueblerino local enviudó i es va quedar fadrí en el seu fill menut. No obstant, en poc de temps es va casar en segones nupcias i va dur a casa una madrastra per al seu fill. Ella odiava al seu nou fillastre i la seua aversió era tan gran que un dia ho va atraure al bosc i ho va fer caure a l'abisme. Afortunadament, el chiquet es va agarrar d'una roca no tan llunt de la vora de l'abisme per lo que la gent del poble ho va trobar i ho varen traure. Quan varen aplegar a saber que havia ocorregut, varen decidir fer caure la madrastra a l'abisme.
Una atra llegenda (que s'assembla molt a la primera) conta que un pare, que també tenia solament el seu fill, es va casar en segones nupcias – es va casar en una madrastra que va ser qui li va donar el nom a l'abisme. La madrastra odiava al chiquet (com en la primera llegenda) i per això ho va fer caure a l'abisme. El chiquet es va salvar per sí mateixa. Entre tant, la madrastra es va donar conte d'abominació del seu fet i pel seu remordiment es va tirar a la gola.
La primera anotació prové de l'any 1793, escrita per František Josef Schwoy (Topographie von Markgrafthum Mahren, Viena).
L'història dels descobriments
[editar | editar còdic]L'abisme va ser mencionat per primera volta en els documents escrits del religiós Martin Alexander Vigsius del monasteri en Zábrdovice en l'any 1663. El primer home que demostrablamente va baixar al fondo de Macocha va ser Lazar Schopper (més alvance el pare superior de l'Orde de Flares Menors) en 1723. En 1748 l'expedició de miners unificada per Johann Nagel va baixar al fondo de Macocha encara que Nagel no va aplegar a realisar el descens. En 1776 va haver un atre descens liderat per Karel Josef Salm, el propietari del señorío de Rájec. La primera expedició científica al fondo de Macocha en 1784 va ser liderada per Karel Rudzinský que va obtindre molts coneiximents valiosos. En la mitat de el XIX va escomençar l'época d'atres descensos que va començar en l'expedició de Jindřich Wankel en 1856. En 1855 Jan Nepomuk Soukup, el capellà de Sloup, va escriure un poema sobre Macocha i tres anys despuix va aparéixer la primera guia del karst de Moravia que es diu Abisme de Macocha i les seues afores (en chec Macocha a její okolí). En 1864 Martin Kříž, un atre explorador conegut, va decidir explorar la gola i despuix d'ell molts uns atres. Un atre tipo de descens molt estrany i trist varen ser les expedicions organisades per Martin Kala i Jozef Nejezchleb (ciutadans de Vilémov) en l'objectiu d'arreplegar els cossos de suïcides. En 1891 el famós descobridor de karstes – el professor Richard Trampler – va escriure una monografia sobre Macocha.
En 1901 Karel Absolon (un atre explorador de karstes molt célebre) va descendir a Macocha i aixina va escomençar una atra época de descobriments. Les Cuevas de Punkva varen ser descobertes en 1909 i cinc anys despuix el fondo de Macocha va ser juntat en el camí ferm de Pustý žleb (lliteralment, la Conca Deserta en espanyol). La navegació pel Punkva (un riu subterràneu) va ser permesa en 1933.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Abismo de Macocha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.