L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Abahlali baseMjondolo

Abahlali baseMjondolo (AbM) és un moviment de masses popular, no professional i democràtic dels habitants d'assentaments informals en Suràfrica que va sorgir per a reivindicar el dret a una vivenda digna.[1]

Inicis

Va escomençar en un bloqueig de carreteres organisat en els assentaments informals Kennedy Road de la ciutat de Durban, a principis de 2005, i ara opera en la província de KwaZulu-Natal. Les paraules Abahlali baseMjondolo és la forma de nomenar en idioma zulú a les persones que viuen en assentaments informals i chaboles.

Abahlali baseMjondolo (AbM) es nega a participar en política de partits o en qualsevol estil de professionalisació d'organisacions no governamentals o individualisació de la lluita i en el seu lloc tracta de construir el poder democràtic del poble a on les persones viuen i treballen. S'ha posat a la dignitat dels pobres en el centre de la seua política.[2]

Abahlali baseMjondolo (AbM) conta en membres en 36 assentaments, alguns blocs de pisos, algunes zones rurals i entre alguns comerciants del carrer. Al voltant de 17 d'estes branques participen en el moviment en el dia a dia. Els atres tendixen a ser actius sol en temps de crisis política o l'aument de la temperatura política. La majoria dels assentaments afiliats a la circulació estan en i al voltant de les ciutats de Durban, Pinetown i Pietermartizburg. També hi ha sucursals en atres ciutats com Port Shepstone, Ermelo i Tongaat; també hi ha membres en Ciutat del Cap.

A pesar de ser un gran moviment regional en lloc d'un moviment nacional com es denomina a sovint, com a molt, el major moviment dels pobres que ha sorgit fòra de l'aliança del Congrés Nacional Africà fins ara, en la Suràfrica posterior al apartheid. Abahlali baseMjondolo ha segut objecte de la repressió de l'estat sofrint numerosos colps policials i més de 200 detencions en els últims tres anys. Ni una sola d'estes detencions ha donat lloc a una condena i el moviment en l'actualitat demanda a la policia en el respal d'Amnistía Internacional. Afirma que ha segut objecte d'hostigament policial ilegal, en us de la violència i l'intimidació. Ha rebut tot el respal dels més alts líders de l'Iglésia sobre el tema d'hostigament de la policia. Els periodistes que cobrixen les protestes de Abahlali baseMjondolo també han informat d'intimidació violenta per part de la policia.

El moviment té un alt perfil en els mijos de comunicació, especialment en els mijos zulus de comunicació i en la ràdio local.

Abahlali baseMjondolo treballa molt estretament en la Campanya de Lluita contra el desestage en Cap Occidental.[2][3]

Història

 
Assamblea Abahlali baseMjondolo, Assentament de Foreman Road

En 2001, el Municipi Metropolità d'eThekwini, que governa la ciutat de Durban i els llocs circumdants, inclós Pinetown, es va embarcar en un "programa de supressió d'assentaments informals". Açò va significar el derrocament constant dels assentaments de vivendes precàries i la negativa a proporcionar servicis bàsics (per eixemple, electricitat i sanejament ambiental) als assentaments existents en l'argument de que tots els assentaments informals, ara eren temporals. Despuix d'estos derrocaments, alguns habitants dels assentaments simplement varen quedar sense llar i uns atres varen ser somesos a desestages forçosos ilegals i despuix es varen traslladar a la perifèria rural de la ciutat.[4][5]

Abahlali baseMjondolo (AbM) es va formar a partir d'una série de protestes per la vivenda en 2005. En primer lloc, 750 persones de l'assentament informal Kennedy Road en Durban varen bloquejar l'autopista N2 durant quatre hores en una barricada en flames. Va haver 14 arrests.[6][7] El treball original del grup des de 2005 en avant es va comprometre principalment a opondre's als derrocaments i les mudances forçades i a lluitar per una bona terra i vivendes de calitat en les ciutats.[8] En la majoria dels casos, açò implicava una demanda de millora dels assentaments informals o la construcció de noves cases prop d'a on estaven els assentaments existents. No obstant, el moviment també ha argumentat que els servicis bàsics com l'aigua, l'electricitat i latrines, deuen proporcionar-se de colp i repent en els assentaments informals mentres es negocia la terra i la vivenda. El moviment també s'ha involucrat en accions massives que proporcionen accés a l'aigua i l'electricitat.[9][10] AbM ràpidament va tindre un grau considerable d'èxit en detindre els desestages i les mudances forçades, guanyant el dret de construir noves vivendes i obtindre accés als servicis bàsics.[11] No obstant, durant tres anys no va poder assegurar l'accés a terres urbanes decents per a noves vivendes.[5]

Les Nacions Unides varen expressar séries preocupacions a principis de 2008 sobre el tractament dels habitants dels assentaments informals en Durban.[12] A finals de 2008, el president de AbM, S'bu Zikode[13] va anunciar un acort en el Municipi Metropolità d'eThekwini que voria la prestació de servicis a 14 assentaments i la seguritat de la tinença i la vivenda formal a tres.[14] El municipi va confirmar este acort en febrer de 2009.[15] AbM ha estat involucrat en un conflicte considerable en el Municipi Metropolità d'eThekwini i ha mamprés numeroses protestes i accions llegals.[4] Els seus membres han segut colpejats i els seus líders arrestats pel Servici de Policia de Suràfrica en Sydenham, Durban.[16] AbM a sovint ha denunciat greus hostigaments policials, inclosa tortura.[17] En vàries ocasions, estes reclamacions han segut recolzats per líders de l'iglésia[18] i organisacions de drets humans.[19] Abahlali baseMjondolo ha demandat en èxit a la policia per assalts ilegals als seus membres.[20] En octubre de 2009, va guanyar un cas judicial en apelació que va declarar inconstitucional la Llei de barris marginals de KZN.[8][21][22][23]

Va haver un agut conflicte entre Abahlali baseMjondolo i l'Ajuntament de la Ciutat del Cap en 2009.[24] Açò es va centrar en l'ocupació de la terra del llogaret de Macassar. Va haver un conflicte similar en 2013 entorn a l'ocupació de terres de Marikana.[25] També va haver preocupació per la possibilitat de desestages relacionats en la Copa Mundial de Fútbol 2010.[26][27]

El treball acadèmic sobre Abahlali baseMjondolo emfatisa que no està professionalisat (és dir, els seus líders no són assalariats), independent del control de les ONG, autònom de les organisacions polítiques i dels partits polítics[28][29] i democràtic.[30][31][32][33][34] Sarah Cooper-Knock descriu el moviment com "neuròticament democràtic, impressionantment divers i fermament autocrític".[35] Ercument Celik escriu que "Vaig experimentar com de democràticament el moviment va dirigir les seues reunions".[36] Segons The Times, el moviment "ha sacsat el panorama polític de Suràfrica".[37] L'acadèmic Peter Val escriu que Abahlali baseMjondolo és "junt en la Campanya d'Acció de Tractament l'agrupació més efectiva en la societat civil surafricana".[38] Khadija Patel ha escrit que el moviment "està a la vanguarda d'una nova ona de movilisació política de masses".[39]

Abahlali baseMjondolo, junt en la Campanya contra el Desestage de Western Cape, s'ha negat a treballar en l'ONG Social Movements Indaba (SMI) i algunes de les ONG involucrades en l'SMI.[40] El moviment ha segut particularment crític en el Centre per a la Societat Civil de l'Universitat de KwaZulu-Natal i es nega a treballar en el Centre.[41][42]

Des dels seus començos en Durban, Abahlali baseMjondolo s'ha expandit a les ciutats de Pietermaritzburg[43] i Ciutat del Cap.[44][45][46] És la major organisació d'habitants de Suràfrica[27][47][48] sobre assentaments informals que organisa campanyes per a millorar les condicions de vida dels pobres[49] i democratisar la societat des d'avall.[50] AbM utilisa els teléfons celulars per a organisar-se, genera els seus propis mijos de comunicació sempre que siga possible[45] i també ha utilisat películes.[51] El guardonat llarcmetrage documental[52] Dear Mandela conta l'història de tres jóvens activistes en Abahlali baseMjondolo.[53][54]

Vore també

  • El Comité Bhumi Uchhed Pratirodh en Índia
  • l'EZLN en Mèxic
  • Fanmi Lavalas en Haití
  • El moviment de treballadors sense llar en Brasil
  • el moviment de treballadors sense terra en Brasil
  • Moviment per la Justícia en el Barri en els Estats Units d'Amèrica
  • Narmada Bachao Andolan en Índia
  • Recuperar la terra en els Estats Units d'Amèrica

Referències

  1. ↑ “El valor social de la terra és lo prioritari”, DIEGO SANZ PARATCHA, Diagonal, 04/12/12
  2. ↑ 2,0 2,1 Ciutats per a tod@s, Ana Sugranyes and Charlotte Mathivet (editores), 2010
  3. ↑ [enllaç trencat]
  4. ↑ 4,0 4,1 «South Africa». Centre on Housing Rights and Evictions (COHRE). Archivat des de l'original, el 2008-12-19. Consultat el 2008-12-19.
  5. ↑ 5,0 5,1 «COHRE report to the United Nations (pdf)». Centre on Housing Rights and Evictions (COHRE) (2008). Archivat des de l'original, el 2008-10-02. Consultat el 2008-03-25.
  6. ↑ «Article in the Sunday Tribune newspaper by Fred Kockott describing the road blockade». Archivat des de l'original, el 2007-10-19. Consultat el 2020-07-05.
  7. ↑ Pithouse, Richard. «Struggle is a School», February 2006. Consultat el 5 de juliol de 2020 (en en).
  8. ↑ 8,0 8,1 Cabannes (2010-06-13). «How people face evictions». UCL. The Bartlett Development Planning Unit. Archivat des de l'original, el 2019-04-21. Consultat el 2019-04-20.
  9. ↑ «A big devil in the shacks: The politics of fire». History Matters (2011-07-16). Archivat des de l'original, el 2011. Consultat el 2019-05-27.
  10. ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2006-10-13. Consultat el 2007-01-13. A-Short-History-of-Abahlali-baseMjondolo
  11. ↑ Durban breaks new ground in participatory democracy, Imraan Buccus
    • Archivat el 24 de juliol de 2010 archivat en Wayback Machine.. Thoughtleader. co. za. Retrieved on 4 December 2011.
  12. ↑ «United Nations Statement on Housing Rights Violations in South Africa». Archivat des de l'original, el 2008-03-15. Consultat el 2008-03-25.
  13. ↑ South Africa's new apartheid?
  14. ↑ Speech by S'bu Zikode
    • Archivat el 7 de abril de 2016 archivat en Wayback Machine.. Africafiles.org (14 December 2008). Retrieved on 4 December 2011.
  15. ↑ The Work of violence:a timeline of armed attacks at Kennedy Road
    • Archivat el 17 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine., Kerry Chance School of Development Studies Research Report, 83, July 2010.
  16. ↑ Niren Tolsi, 'I was punched, beaten'
  17. ↑ Abahlali_3. «Abahlali baseMjondolo & the Police – Abahlali baseMjondolo». abahlali.org. Archivat des de l'original, el 2012-06-16. Consultat el 2019-05-27.
  18. ↑ Abahlali baseMjondolo (2007). «Police Violence in Sydenham, 28 September 2007: A Testimony by Church Leaders». abahlali.org. Archivat des de l'original, el 2011-10-03. Consultat el 2019-05-27.
  19. ↑ «Relevant Letter and Full Report». Archivat des de l'original, el 2008-12-19. Consultat el 2020-07-05.
  20. ↑ SA police caught dead to right
  21. ↑ 'Shack dwellers' victory bus'
    • Archivat el 27 de maig de 2009 archivat en Wayback Machine. 'Shack dwellers' victory bus' by Niren Tolsi, Mail & Guardian, 2009
  22. ↑ Landmark judgment for the poor
    • Archivat el 21 de octubre de 2009 archivat en Wayback Machine., Niren Tolsi, Mail & Guardian, 18 October 2009]. Mg. co. za (18 October 2009). Retrieved on 4 December 2011.
  23. ↑ Ruling in Abahlali case lays solid foundation to build on
  24. ↑ «Collection of articles on the Macassar Village Land Occupation». Archivat des de l'original, el 2009-06-20. Consultat el 2020-07-05.
  25. ↑ 'Marikana' UnFreedom Day land occupation ends in violent Workers’ Day eviction
  26. ↑ «Shack Dwellers Fight Demolition in S. Africa Court», OneWorld.net. Consultat el 2020-07-05.
  27. ↑ 27,0 27,1 Steele, Jonathan. «Why 2010 Could Be An Own Goal for the Rainbow Nation», 2009. Consultat el 2019-05-18.
  28. ↑ examining the refusal of electoral politics in Abahlali
  29. ↑ Analysing Political Subjectivities: Naming the Post-Development State in Africa Today by Michael Neocosmos, Journal of Asian & African Studies, pp.534–553, Vol. 45, No. 5, October 2010
  30. ↑ Patel, Raj(2008).«A Short Course in Politics at the University of Abahlali baseMjondolo».Journal of Asian and African Studies.43: 95–112.doi:10.1177/0021909607085587.
  31. ↑ Gibson, Nigel C.(2008).«Upright and free: Fanon in South Africa, from Biko to the shackdwellers' movement (Abahlali baseMjondolo)».Social Identities: Journal for the Study of Race, Nation and Culture.14(6): 683–715.doi:10.1080/13504630802462802.
  32. ↑ Nigel Gibson. «Zabalaza, Unfinished Struggles against Apartheid: The Shackdwellers' Movement in Durban». Socialism & Democracy. Archivat des de l'original, el 2010-11-29. Consultat el 2009-07-01.
  33. ↑ Settlement Informality: The importance of understanding change, formality and land and the informal economy, Marie Huchzermeyer, 2008
  34. ↑ Nigel C. Gibson, Living Fanon: Interdisciplinary Perspectives (2011: London, Palgrave Macmillan)
  35. ↑ Symbol of hope silenced, Sarah Cooper-Knock, Daily News, 13 November 2009
  36. ↑ Celik, Ercüment (2010). Street traders: A bridge between trade unions and social movements in contemporary South Africa, 1. Aufl edició, Nomos. ISBN 978-3-8329-5721-6.
  37. ↑ Clayton, Jonathan. «Stench of shanties puts ANC on wrong side of new divide», 2006-02-25, pp. 46 (en en).
  38. ↑ Peter Val – Insight into history of SA an imperative 2010/04/09 Daily Dispatch. Dispatch. co. za
  39. ↑ Shack dwellers take the fight to eThekwini – and the ANC takes note
    • Archivat el 20 de setembre de 2013 archivat en Wayback Machine., Khadija Patel, The Daily Maverick, 16 September 2013
  40. ↑ «Western Cape Anti-Eviction Campaign – Working against Forced Removals». Archivat des de l'original, el 2009-05-01. Consultat el 2008-12-18. AEC statement on the SMI
  41. ↑ Zikode. «Land & Housing» (en en). www. metamute.org. Mute. Archivat des de l'original, el 2019-11-02. Consultat el 2019-11-02.
  42. ↑ [1]
  43. ↑ 'ANC to shift to the Left after South Africa's presidential election'
  44. ↑ [2] Artícul in the Sowetan newspaper on the launch of the Cape Town branch of Abahlali baseMjondolo
  45. ↑ 45,0 45,1 Social Movement Media in Post-Apartheid South Africa, by Wendy Willems,Encyclopaedia of Social Movement Media (Ed. John D. H. Downing, Southern Illinois University, Carbondale, 2011)
  46. ↑ Cape Town Administration Violates the Rights of the Poor
  47. ↑ 'South Africa's Poor Have Had Enough' Carol Landry, Agence France-Presse, December 2005
  48. ↑ What's the Deal with the Toyi-Toyi
  49. ↑ 'The State of Resistance: Popular struggles in the Global South' edited by Francois Polet pp.139–140, McMillian 2007
  50. ↑ Abahlali baseMjondolo (2008). «iPolitiki ePhilayo: The Abahlali baseMjondolo Manifesto for a Politics of the Poor». Indybay. Archivat des de l'original, el 2019-05-27. Consultat el 2019-05-27.
  51. ↑ Sean Jacobs, 'Post-Apartheid Social Movements on Film', Popular Media, Democracy and Development in Africa, Herman Wasserman (Ed.)Routledge, London, 2010
  52. ↑ Award-winners at the 32nd Durban International Film Festival
    • Archivat el 2 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine.. Blog. docfilmsa.com (1 August 2011). Retrieved on 4 December 2011.
  53. ↑ DIFF 2011 | The Wrap Up
    • Archivat el 1 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine.. Mahala. co. za (3 August 2011). Retrieved on 4 December 2011.
  54. ↑ After Apartheid, More Struggles to Wage, Nicolas Rapold, The New York Times, 20 September 2012
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abahlali_baseMjondolo&oldid=1664373»