Abadia de Saint-Cyran-en-Brenne
L'abadia de Saint-Cyran-en-Brenne,[1] també cridada des de 1975 abadia de Saint-Michel-en-Brenne, és una abadia ubicada en la localitat de Saint-Michel-en-Brenne en el departament d'Indre, abans província de Berry.
Història
Sigiramnio, que més vesprada es convertiria en sant Cyran, va fundar el monasteri de Longoret cap a l'any 632 en un terreny cedit a tal efecte pel rei Dagoberto I, a qui freqüentava per a gojar d'un dels seus plaers favorits, la caça. el monasteri original es va convertir més vesprada en una abadia de fundació real que du el nom del seu fundador: la Abadia de Saint-Cyran-en-Brenne, en una abadia original que data del XI, destruïda durant la Revolució Francesa, i que s'havia construït en el mateix model que l'iglésia de Méobecq.
Posteriorment varen viure en esta abadia atres dos sants canonizados: Sant Baronto, monge del VII i autor de la visió de Baronto i Sant Didier.
En el XVII, l'abadia va marcar la seua época pel fet de que un dels seus abad, Jean Duvergier d'Hauranne, cridat Saint-Cyran, introduïra el jansenisme en França, un moviment que duya en si l'impugnació de certes doctrines religioses oficials i de poder. Llar del jansenisme, opost als jesuïtes i caigut en desgràcia en el Moradura Richelieu, va ser encarcerat. L'abadia de Saint-Cyran-en-Brenne va sofrir un destí comparable al del seu famós abad, casi epónimo: va ser abolida oficialment en 1712. Destruïda per orde del arquebisbe de Bourges, els monges varen ser dispersats i els mobles venuts en subasta en 1739. Va ser venut com a propietat nacional en 1790. De l'ilustre abadia en sí, només queda un edifici cridat Chambre dones d'hôtes (del XV), pero les dependències (graners, estables, molins).
Tenia relíquies de sant Cirán, sant Génitour, sant Sylvain de Levroux i sant Fructuoso de Tarragona, tancades en un relicario de bronze dorat oferit, en 1860, per l'Emperatriu Eugenia de Montijo.
Unes décades més vesprada, els Moulins de Paris la varen comprar i després la varen convertir en una casa de vacacions per als seus empleats.
En la década de 1930, l'abadia es va convertir en una cria variada, principalment de gossos de caça.
L'Abadia
En juny de 1975, l'abadia de Saint-Cyran-en-Brenne va ser adquirida per la germana de l'arquebisbe Marcel Lefebvre, qui després la va rebatejar com a abadia de Saint-Michel. Esta es va convertir en la casa mare de les Germanes de la Fraternitat de Sant Pío X.[2] El 8 de setembre de 1977 es varen incorporar al grup inicial les primeres postulantes.[3]
Un registre realisat el 21 de maig de 1989 en l'abadia va permetre a una quarantena de gendarmes apoderar-se de l'equipage del milicià pronazi Paul Touvier, buscat per la justícia francesa des del fi de la Segona Guerra Mundial i que ho va condenar en 1994 per crims de lesa humanitat, qui es trobava en fuga i protegit per les germanes de l'abadia de Saint-Michel-en-Brenne.[4]
En març de 2017, les germanes varen obtindre el permís de construcció necessari per a la construcció d'una nova abadia dedicada a Saint Cyran; les obres varen escomençar de colp i repent i la seua consagració va tindre lloc el 31 d'octubre de 2020.[5] L'iglésia està consagrada en el nom de San Cirán. Sobre les relíquies insertades en l'altar, són les de San Pedro i San Pablo, apòstols, les de Sant Benito, abad, i de Santa Filomena, verge i màrtir. Aixina mateix, s'erigirà un edifici en forma de T, principalment de servici com a dormitori, i conectarà la nova iglésia en el restant de l'abadia, que està rodejada per un canal i un estany.
El 18 de maig de 2021 es va portar a terme una nova busca en l'abadia despuix de testimonis que indicaven la presència del presunt assessí Xavier Dupont-de-Ligonnès.[6]
Referències
- ↑ Géoportail. fr.
- ↑ http://www.laportelatine.org/ordres/ordfsspx/soeursfsspx.php.
- ↑ FSSPX, District de France. «Fraternité Sacerdotale Saint-Peu X - FSSPX - SSPX - La Porte Latine - Catholiques de Tradition - Mgr Lefebvre - Mgr Fellay - Els Soeurs de la Fraternité Saint-Peu X».
- ↑ Renaud Thomazo: Els grands scandals de l'histoire de France, éditions Larousse, 2013, p. 104.
- ↑ https://laportelatine.org/actualites/france/consecration-de-leglise-saint-cyran-dans-lindre
- ↑ «Dones policiers sur la trace de Dupont de Ligonnès dans unix abbaye de l'Indre» (en fr). France Bleu. Consultat el 2021-06-01.
- Carta als Amics i Benefactors de les Germanes de la Fraternitat Sant Pío X, n.º 71, octubre de 2017, nb p. 4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Saint-Cyran-en-Brenne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.