A genome- scale screen for synthetic drivers of T cell proliferation
L'ingenieria de cèlules T autólogas de pacients per a teràpies celulars adoptives ha revolucionat el tractament de molts tipos de càncers. No obstant, es necessita millorar encara més per a incrementar la resposta i cura.[1]
Les cèlules T són l'efector central de la immunitat en un individúo i en la inmunoterapia contra el càncer.[2] La inmunoterapia celular esta redireccionada contra un antígeno tumoral seleccionat, que ha tingut gran eficàcia contra els càncers hematológicos, resultant en l'aprovació de 5 receptors de antígenos quiméricos (CARs) per la FDA.[1] Els CAR de cèlules T estan dirigits contra marcadors de cèlules B CD19 estan canviant el panorama per al tractament de pacients en neoplasia malignes de cèlules B refractarias i/o recidivantes.[3]
La teràpia en CAR per a tumors sòlits ha mostrat una menor eficàcia, per la supressió de la funció de cèlules T efectoras en el microambiente tumoral.[1] Inclús per a neoplasia hematológicas, en l'excepció de la Leucèmia linfoblástica aguda (constituïxen una família d'neoplasia linfoides genèticament heterogénees derivades de progenitors linfoides B i T[4]) la majoria dels pacients no experimenten una llarga duració en la resposta, en una resistència que es deu principalment a la disfunció de les cèlules T més que a la pèrdua de antígenos[1]
S'han fet esforços considerables per a identificar gens i rutes que estan contribuint a la disfunció de les cèlules T.[1]
Discussió
[editar | editar còdic]En este artícul es varen identificar reguladors positius per a les funcions de les cèlules T a través de les sobreexpresión per a entorn 12,000 barcoded ORFs ( human open reading frames).[1] Els gens que tenen el rànquing més alt sobre l'aument de la proliferació i activació de les cèlules primàries de T CD4+ i CD8+ i la seua secreció de citosina claus tals com IL-2 i interferón- γ. També varen observar que quan es sobreexpresaba el receptor de linfotoxina B (LTBR) que és típicament expressat en cèlules del tipo mieloide i absent en les linfoides, LTBR induïa una profunda remodelació tant transcripcional com epigenómica lo que va dur a un aument de les funcions efectoras i resistència fins a l'agotament en un entorn d'estimulació crònica a través de l'activació constitutiva de la via canònica NF-kB[1] LTBR i atres gens altament classificats varen millorar les respostes específiques de antígeno de les cèlules T del receptor de antígeno quimérico i les cèlules T γδ, lo que destaca el seu potencial per a futures teràpies agnòstiques contra el càncer.
Els resultats proporcionats pels autors nos donen vàries estratègies per a millorar les teràpies de cèlules T de pròxima generació per mig de l'inducció de programes de cèlules sintètiques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Nature.603(7902)
- 728–735.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/s41586-022-04494-7.Consultat el 2023-02-23.
- ↑ Cell.175(7)
- 1958–1971.i15.doi:10.1016/j.cell.2018.10.024.Consultat el 2023-02-23.
- ↑ Annals of Oncology.32(1)
- 34–48.doi:10.1016/j.annonc.2020.10.478.Consultat el 2023-02-23.
- ↑ Hematology/Oncology Clinics of North America.23(4)
- 655–674.doi:10.1016/j.hoc.2009.04.009.Consultat el 2023-02-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «A genome- scale screen for synthetic drivers of T cell proliferation» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.