ARN extracelular
Per ARN Extracelular es coneix al tipo d'ARN que es presenta fòra de les cèlules en les quals va ser transcrit originalment. En els sers humans, el ARN extracelular ha segut descobert en decorreguts corporals com a sanc venosa, saliva, llet materna, orina, semen, sanc menstrual i fluix vaginal.[1][2][3][4][5][6] Encara que la seua funció biològica no es comprén totalment, es propon que eixerciten funcions en una varietat de processos biològics com la comunicació celular.[7][8]
Importància Mèdica
[editar | editar còdic]A mida que sorgix evidència que recolza la funció de el ARN extracelular com un comunicador intercelular, s'investiga la possibilitat d'usar-los en el diagnòstic, pronòstic i tractament de certes malalties.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2008).Cell research.18(10)
- 997–1006.
- ↑ Oral diseases.16(1)
- 34–8.
- ↑ Silence.1(1)
- 7.
- ↑ Annals of the New York Academy of Sciences.1022
- 185–9.
- ↑ International journal of llegal medicine.124(3)
- 217–26.
- ↑ Analytical biochemistry.387(2)
- 303–14.
- ↑ Journal of bacteriology.89
- 640–6.
- ↑ Communicative & integrative biology.3(5)
- 478–81.
- Este artícul conté una traducció derivada de «ARN extracelular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.