A9 va ser el nom donat a un eixida alemà de dos etapes el disseny de les quals va escomençar en 1940 per un equip dirigit per Wernher von Braun. Mai va aplegar a la fase de producció. Es va tractar del primer disseny pràctic d'un missil balístic capaç de creuar l'Oceà Atlàntic.

Vista superior de l'unitat alada 9 (A9) en la versió en la cabina del pilot o com un missil de direcció controlat a distància.

Descripció

Segons els plans el primer vol deuria haver tingut lloc en 1946, pero el treball sobre el A9 va ser cancelat a partir de 1943 per a dedicar tots els esforços a millorar, perfeccionar i aumentar la producció del V2. De tots modos von Braun va realisar algun desenroll adicional i algun llançament de prova a través del proyecte d'eixida A4b. En 1944 es va reprendre de nou el treball sobre el A9 baix el nom de Projekt Amerika (Proyecte Amèrica), pero no es varen realisar progressos significatius fins al cap de l'última prova en el proyecte A4b, en giner de 1945.

A la primera fase del A9 li la va denominar A10 i es tractava bàsicament d'una agrupació de sis cámara de V2 alimentant una única tovera. La segona etapa, el A90___ en sí, era una A91___ refinada i en ales inclinades. Més tart les ales es varen substituir per eixints del propi fuselage, ya que en el túnel de vent varen demostrar un millor comportament a velocitats supersòniques i solucionaven el problema del desplaçament del centre de sustentació en vol transónico. Una atra ventaja és que en esta disposició s'acoplava millor a l'interetapa en la primera etapa A92___.

Ya que els sistemes de guiat de l'época eren prou imprecisos a les distàncies que devia alcançar el A93___ (fins a 5000 km), es va decidir que el missil devia ser pilotat. El missil s'elevaria en el seu pilot fins a 390 km d'altura i a una velocitat de 3400 m/s, a on apagaria el motor, iniciant la reentrada i un planege que estendria l'alcanç del vehícul. El pilot es guiaria per radiobalizes situades en submarís alemans emergits en l'oceà Atlàntic. Poc abans d'alcançar l'objectiu, el pilot fixaria este en un visor òptic i botaria del missil, ben morint o sent capturat.

El missil mai va aplegar a ser construït.

Característiques

Càrrega útil: 1000 kg Alcance: 5000 km Espente: 2000 kN Diàmetro: 4,12 m Llongitut: 41 m Massa total: 85.300 kg

Vore també

Referències

Notes
Bibliografia
  • Wade, Mark. «A97___/A98___» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2008. Consultat el 5 de juny de 2008.