(951) Gaspra
(951) Gaspra és un asteroide del tipo S que la seua òrbita es troba en la vora interior del cinturó d'asteroides. Presenta una forma triaxial no simètrica entorn al eix de rotació. Té unes dimensions aproximades de 20×12×11 km[1] o segons atres fonts 18,2×10,5×8.9 km
Va ser descobert per Grigori Neúimin el 30 de juliol de 1916 des del observatori astrofísic de Crimea en Simeiz i batejat en eixe nom en referència a Gaspra, una localitat turística de la península de Crimea.[2]
Gaspra va ser el primer asteroide fotografiat per una sonda, en concret el 29 d'octubre de 1991 per la sonda Galileo. Les fotos revelen l'aspecte pla de la superfície, lo que sugerix que té una capa de regolito de gran gruixa. Les roques de la superfície són riques en ferro i atres metals. Aixina mateix, existix una llaugera variabilitat en l'albedo i en el color relacionada en el relleu topogràfic.
L'asteroide té una forma irregular i no té cràters importants. Abdós fets induïxen a pensar que l'asteroide no té molta antiguetat —no més de 300 o 500 millons d'anys— i el seu orige va ser provablement una colisió.[1]
Característiques orbitales
Gaspra forma part de la família asteroidal de Flora.
Exploració
El 29 d'octubre de 1991 la sonda Galileo va sobrevolar Gaspra a 1600 km de distància i a una velocitat de 8 km/s. El pol sur de l'asteroide no va estar a la vista durant el sobrevole, pero va enviar a la Terra 57 fotografies del 80% restant de la superfície. L'image més propenca va ser presa a 5300 km de distància i la millor image té una resolució de 54 m per píxel.
Degut a que la posició de Gaspra solament era coneguda abans de la trobada en una incertitut d'uns 200 km i el camp de visió de la cambra d'uns 5 graus, els controladors de la Galileo no sabien a on apuntar per a prendre imàgens de l'asteroide una volta que la sonda superara el llindar dels 70 000 km de distància. Este fet feya que, a priori, la trobada no anara molt interessant des del punt de vista científic. En la finalitat de superar este problema, l'equip de la sonda Galileo va portar a terme una pionera campanya de navegació òptica per a reduir l'incertitut de la posició de Gaspra consistent en l'utilisació de les imàgens preses durant l'aproximació a l'asteroide. L'èxit de la campanya va permetre que es conseguiren fotografies des d'una distància de 5300 km, encara que a eixa distància tan pròxima la posició de l'objectiu no era encara lo prou precisa. Des d'este èxit, els sobrevuelos d'asteroides han utilisat tècniques de navegació òptica similars.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Gaspra» (en anglés).
- ↑ Schmadel, Lutz D. (2003). Dictionary of minor planet names (en anglés), Springer, p. 161. ISBN 3-540-00238-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «(951) Gaspra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.