Òxit de níquel(II)

Òxit de níquel(II)

El òxit de níquel (II) és un compost químic de fòrmula $\mathrm{N}\mathrm{i}\mathrm{O}$. És reseñable com l'únic òxit de níquel ben caracterisat (encara que hi ha registres d'òxit de níquel (III), $\mathrm{N}\mathrm{i}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$ i òxit de níquel (IV) $\mathrm{N}\mathrm{i}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$). La forma mineralógica del NiO, la bunsenita, és molt rara. Es classifica com un òxit metàlic bàsic. Es produïxen varis millons de quilograms de distintes calitats anualment, principalment com a producte intermig en la producció d'aleacions de níquel.

Producció

El NiO pot preparar-se usant distints métodos. En calfar-se per damunt de 400 °C, la pols de níquel reacciona en oxigen per a donar NiO. En alguns processos comercials, es produïx òxit de níquel vert calfant una mescla de pols de níquel i aigua a 1000 °C, i la velocitat d'esta reacció pot incrementar-se afegint NiO. La manera més simple i eficaç de produir-ho és a través de la pirólisis de composts de níquel(II) com el hidròxit, el nitrat o el carbonat, lo que du a una pols verda clara. La síntesis elemental calfant el metal en oxigen du a pols entre grises i negres, lo que indica no estequiometría.

Estructura

El NiO adopta l'estructura del NaCl en posicions octaèdriques de Ni²⁺ i O²⁻. Esta estructura conceptualment simple es coneix com sistema cúbic. De la mateixa manera que molts atres òxits metàlics binarios, el NiO a sovint és no estequiomètric, lo que significa que la proporció Ni:O es desvia d'1:1. En l'òxit de níquel, esta no estequiometría ve acompanyada d'un canvi de color, sent el NiO estequiométricamente correcte vert i el no estequiomètric, negre.