Òxit de fòsfor(III)
El òxit de fòsfor(III), trióxido de difósforo o anhídrit fosforoso (de fòrmula P2O3) és l'anhídrit del tautómero inestable del àcit fosforoso. També és un lligant per als metals de transició.
Apareix en la naturalea com hexaóxido de tetrafósforo P4O6. Conté sis àtoms d'oxigen, cada u d'ells unit a dos fòsfors a lo llarc de les arestes del tetraedre de fòsfors.
En estat vapor està constituït per molècules discretes les posicions de les quals dels P es corresponen en els vèrtiços del tetraedre regular.
La distancia P - O de oxigen pont, és dir, els units a dos fòsfors és d'1,65 Àngstrom que es correspon en la llongitut d'enllaç simple P-O.
Preparació
[editar | editar còdic]L'òxit de fòsfor (xx) s'obté per combustió del fòsfor tetraftómico:
P4 + 3 O2 → P4O6
S'obté el trióxido de fòsfor per mig de la combustió del fòsfor blanc en cantitat regulada d'oxigen. Les impurees del fòsfor blanc es transformen per mig de radiació ultravioleta en fòsfor roig i el trióxido se separa en un dissolvent orgànic.[1]
Propietats químiques
[editar | editar còdic]1. L'òxit de fòsfor(III) reacciona en aigua freda per a obtindre àcit fosforoso (H3PO3):[2]
- P2O3 + 3 H2O → 2 H3PO3
2. L'òxit de fòsfor(III) reacciona vigorosamente en aigua calenta per a obtindre fosfina inflamable (PH3) i àcit fosfórico:
- P4O6 + 6 H2O → PH3↑ + H3PO4
3. En la calor es descompon en fòsfor roig i en òxits intermijos.[3]
4. El P4O6 reacciona en l'ozon a 195 K per a donar el compost inestable P4O18.[3]
És soluble en dissolvents orgànics i també en aigua formant l'àcit fosforoso per mig d'una reacció complicada (dalt exposta).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de fósforo(III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.