Òxit d'erbi(III)
El òxit d'erbi(III), un sòlit rosa de fòrmula química , és un compost d'erbi que a voltes s'utilisa com a colorant para vidres[1] i com dopante para fibres òptiques i amplificadors òptics. Va ser aïllat per Carl Gustaf Mosander en 1843, i obtingut en forma pura en 1905 per Georges Urbain i Charles James.[2]
L'òxit d'erbi (III) pugues també ser utilisat com verí de neutrons consumible pel combustible nuclear.
Pot reaccionar en àcits per a formar les corresponents sales d'erbi(III):
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahand - ↑ Aaron John Ihde (1984). The development of modern chemistry, Courier Dover Publications, p. 378–379. ISBN 0486642356.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de erbio(III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.