Òbriga del Acay
El Òbriga El Acay, o també conegut com "niu del vent blanc", es troba ubicat en el departament La Poma, en la província de Bota, en la regió noroest de la Argentina. Per este pas de montanya corre la ruta nacional 40, la que alcança allí —en el km 4601— el seu punt de major altitut, que és de 4895 m s. n. m.
A fi de preservar un ambient natural representatiu de l'alta montanya i de gran bellea paisagística, va ser declarat com monument natural provincial per llei n.º 6808 sancionada el 9 de novembre de 1995.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Situat en l'ala occidental del nevat de Acay —de casi 6000 m s. n. m. (19 685 peus), s'ubica a 45 km al surest de Sant Antonio dels Coure, a 46 km de la localitat de La Poma, i a 231 km de la ciutat de Bota.
Es troba a una altura superior al pico més alt de la Unió Europea: el Mont Blanc de 4810,45 m s. n. m. (15 782 peus), la montanya granítica culminant dels Alps.
Este pas de montanya unix la puna en el vall Calchaquí superior fent d'este recorregut alguna cosa únic en el seu tipo, passant des de les fredes i àrides montanyes de la cordillera, a una vall rica en aigües de desgel que baixen de picos superiors a 5500 m s. n. m. (18 044 peus), a verts camps de cultius i cerros rojosos.
L'òbriga del Acay és el punt més alt de la mítica Ruta Nacional 40, la més famosa de la República Argentina per recórrer el seu territori longitudinalmente, iniciant-se en La Quiaca, Província de Jujuy fins al veta Vérgens, Província de Santa Creu, en una extensió total de 4874 km.[2]
De la paret sur del nevat de Acay descendixen les aigües de desgel que després prenen la forma del riu Calchaquí, la conca del qual és la més llarga de tota l'Argentina, ya que posteriorment desemboca en el ric Jurament i es convertix més alvance en el riu Salat.[3]
Història
[editar | editar còdic]Este pas és una fita d'altura; es va construir en la década de 1960, iniciant-se els treballs en l'any 1957. Es va inaugurar el 8 de juliol de 1960 després de tres anys de construcció, enllaçant les planicies de la puna en els valls Calchaquíes. Per a això es va seguir el traçat de l'antic camí inca, el mateix que es va recórrer en les expedicions dels conquistadors Diego d'Almagro i Juan de Matienzo, faldeando les ales del Nevat de Acay.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llei n.° 6808». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2016. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ Lloc Oficial - Ruta Nacional 40
- ↑ Travessies 4x4 - Òbriga El Acay [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abra del Acay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.