Ásiros (en grec, Άσσηρος) és una unitat municipal i una localitat del municipi de Langadas, de l'unitat perifèrica de Tesalónica i de la perifèria de Macedònia Central, Grècia. La població de l'unitat municipal, en el cens de 2011, era de 3638 habitants i la de la localitat de Ásiros era de 1975 habitants.[1]

Arqueologia

En el jaciment arqueològic conegut com «Ásiros Tomba» s'han desenrollat excavacions arqueològiques entre 1975 i 1989 a càrrec de l'Escola Britànica d'Atenes dirigides per Kenneth Wardle.

Estes han tret a la llum restants d'un assentament que va ser ocupat durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, a on s'han distinguit dèu fases d'ocupació, aproximadament entre els anys 2000 i 700 a. C.[2]

Entre les troballes de l'Edat del Bronze es troben murs defensius i varis graners a on es varen almagasenar moltes varietats de cultius —entre els que destaquen blat, ordi i vinya—, aixina com abundant ceràmica, tant de procedència micénica com a local. Sobre esta, la ceràmica local macedonia era un tipo de ceràmica feta a mà, mentres que, per una atra part, es considera que en un principi, cap al 1350 a. C. la ceràmica micénica era importada, pero després va escomençar a produir-se en la regió i, de fet, despuix de la destrucció dels centres micénicos ocorregut cap al 1200 a. C. la cantitat de ceràmica de Ásiros va créixer, i casi tota es produïa en la zona.

Posteriorment, els graners varen ser reemplaçats per estructures més menudes, possiblement cases individuals que tenien cada una els seus propis almagasens. Entre l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro no s'aprecia ruptura sino continuïtat. De l'Edat del Ferro s'han conservat foguers, almagasens, un teler i un centenar de recipients. Molts dels objectes trobats s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Tesalónica.[3][4][5]

Anàlisis de la cronologia

Un aspecte destacat que s'ha estudiat en este jaciment és la seua cronologia, per a lo que s'han analisat per dendrocronología i radiocarbono restants de fusta de construcció, de llavors i d'ossos d'animals. Els resultats han determinat una seqüència estratigráfica del jaciment que diferix de la cronologia tradicional en alguns dels seus nivells.[6]

Referències


Referències