Álula

Estructura de l'álula.

Ànet aterrisant. Es pot observar clarament l'álula.

El álula (també cridada "ala bastarda") és un grup d'entre tres a cinc plomes, corresponent al conjunt dels ossos dels dits atrofiados que formen part dels restants de la mà, en l'ala de les aus. Es tenia dubtes si el dit que correspon al alula és el polze o l'índex. Esta estructura la tenen casi tots els grups d'aus, a excepció dels colibríes (Trochilidae), en la part davantera o vora d'atac de les seues ales i es desplega en les maniobres que requerixen vol a baixa velocitat, com a aterrisages i envolaments, a modo de dispositiu hipersustentador (genera un vórtice en el fluix d'aire que en accelerar este ajuda a mantindre el fluix en contacte en la superfície de les ales).

Este element va servir d'inspiració per al desenroll del denominat dent de gos o slats, dispositiu que permet aumentar la sustentació d'aeronaus a elevats ànguls d'atac. Segons investigacions de l'E.T.S.I.A., resulta que el desplegament es pot produir per forces aerodinàmiques d'una forma involuntària. Esta estructura està dotada també de musculatura, per lo que a la seua volta, posseïx moviment controlat per l'au.