Anar al contingut

¿Qué menut ciclomotor de manillar cromado en el fondo del pati

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

¿Qué menut ciclomotor de manillar cromado en el fondo del pati? (en francés, Quel petit vélo à guidon chromé au fond de la cour?) és el segon llibre de l'escritor francés Georges Perec, publicat en 1966 en la colecció «Els Lettres Nouvelles» d'Éditions Denoël. També es va publicar en les coleccions «Romans français» i «Empreinte» de la mateixa editorial, esta última en un prefacio de Richard Bohringer.[1] En castellà va ser publicada per primera volta en 2009 en la colecció «Alfanhuí» d'Edicions Alpha Decay, en traducció de Marisol Arbués i Hermes Salceda, més la colaboració de Mercé Burrel.

El llibre correspon a un relat o novela curta humorística que narra els fallancs intents d'un grup d'amics per a evitar que un conscripto siga reclutat per a la Guerra d'Argèlia. El text es caracterisa fonamentalment per l'us explícit de numeroses figures retòriques.[2]

L'autor ho va dedicar a «L. G.»,[3] inicials de La Ligne générale, un grup d'amics intelectuals al que va pertànyer l'autor abans del seu ingrés en Oulipo.[4]

Estructura

[editar | editar còdic]

El text es dividix en vintiun seccions breus no numerades, incloent una pausa explícita,[5] succeïda per un resum de lo narrat fins a llavors.[6] Narrat per un dels amics del personage Henri Pollak, el text abunda en figures retòriques, tals com metábolas i parataxis. Perec identifica en un índex al final del llibre més de cent cinquanta d'elles, especificant les pàgines en el llibre a on són utilisades.[2]

Argument

[editar | editar còdic]

El jove Henri Pollak viu en Montparnasse, junt a la seua parella, els seus amics i els seus llibres. Diàriament deu viajar fins a un regiment de Vincennes, a on eixercix sense ànims com veta furriel. Per a desplaçar-se utilisa un menut ciclomotor de manillar cromado.[7]

Un conscripto cridat «Kara-alguna cosa»,[nota 1] allistat per a lluitar en la Guerra d'Argèlia, li demana a Pollak que li atropelle un peu, per a aixina poder lliurar-se de la missió i seguir vivint en la seua amada. Pollak decidix consultar-ho en els seus amics,[8] i entre tots decidixen que lo millor seria trencar-li un braç.[9] Després d'uns mesos en que creïa haver-se lliurat de la guerra,[10] el seu nom apareix oficialment en la llista de reclutament.[11] Llavors els amics esperen un moment adequat per a actuar,[12] i decidixen organisar un festí en una de les seues cases, durant el qual varis dels comensals invitats qüestionen l'idea i proponen atres alternatives,[13] entre les quals finalment decidixen que Kara-alguna cosa simule problemes mentals, prenent una forta dosis de fàrmacs controlats.[14]

El jove, fort, empàtic i tranquil, aplega finalment a la festa, entre el acalorado rebuda dels comensals.[15] Després de menjar, beure i interrogar-ho,[16] ho convencen del nou pla.[17] Despuix de fer-ho ingerir les drogues, els amics van en busca d'un hotel a on poder deixar al recluta,[18][19] pero al no trobar cap, decidixen deixar-ho en el quarter.[20] No obstant, Kara-alguna cosa acaba vomitant durant la matinada tot l'alcohol i les pastilles ingerides,[21] per lo que al matí següent no té excuses per a que li'l duguen a la guerra.[22] Eixe mateix dia, Pollak li conta la trista notícia als seus amics.[23] Entre tots decidixen viajar fins a Versalles per a despedir-ho, puix des d'allí ixen els trens cap al país africà. Una volta allí, no obstant, no conseguixen trobar-ho, o ben Kara-alguna cosa no vol ser trobat.[24] Els amics retornen a les seues cases, i no tornen a saber del recluta.[25]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Denoël. «Quel petit vélo à guidon chromé au fond de la cour? (2)» (en francés). Consultat el 17 de juliol de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Perec, 2009, pp. 83-86.
  3. ↑ Perec, 2009, p. 11.
  4. ↑ Perec, 1996, «Introduction», by David Bells.
  5. ↑ Perec, 2009, p. 33.
  6. ↑ Perec, 2009, pp. 35-36.
  7. ↑ 7,0 7,1 Perec, 2009, pp. 13-16.
  8. ↑ Perec, 2009, pp. 17-21.
  9. ↑ Perec, 2009, pp. 23-26.
  10. ↑ Perec, 2009, pp. 27-30.
  11. ↑ Perec, 2009, pp. 31-32.
  12. ↑ Perec, 2009, pp. 37-38.
  13. ↑ Perec, 2009, pp. 39-42.
  14. ↑ Perec, 2009, pp. 43-45.
  15. ↑ Perec, 2009, pp. 47-49.
  16. ↑ Perec, 2009, pp. 51-54.
  17. ↑ Perec, 2009, pp. 55-58.
  18. ↑ Perec, 2009, pp. 59-62.
  19. ↑ Perec, 2009, p. 63.
  20. ↑ Perec, 2009, pp. 65-69.
  21. ↑ Perec, 2009, pp. 75-76.
  22. ↑ Perec, 2009, pp. 73-74.
  23. ↑ Perec, 2009, p. 71.
  24. ↑ Perec, 2009, pp. 77-79.
  25. ↑ Perec, 2009, p. 81.

Notes

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bells, David (1993). Georges Perec. A life in words (en anglés), Londres: Harvill/HarperCollins.
  • Perec, Georges (1996). Three, I edició (en anglés), Harvill Press, pp. 179. ISBN 978-18-604612-5-5.
  • Perec, Georges (2009). ¿Qué menut ciclomotor de manillar cromado en el fondo del pati?, I edició, Barcelona: Alpha Decay, pp. 88. ISBN 978-84-936540-5-4.



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=¿Qué_menut_ciclomotor_de_manillar_cromado_en_el_fondo_del_pati&oldid=1067283»