Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Desfeta la revisió 139732 de Jose2 (disc.))
(Desfeta la revisió 139731 de Jose2 (disc.) Ací he corregit algns)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Catlencià''' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.
+
'''Catlencià''' o ''catancià'' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.
  
El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).  
+
El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''' o '''"catancià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).  
  
 
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
 
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
Llínea 7: Llínea 7:
  
 
==Característiques==
 
==Característiques==
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
+
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
  
 
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
 
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
 
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
 
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'').
+
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'').
*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
 
 
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
 
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
*''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
+
*''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que s'usava en el valencià del [[Sigle d'Or]] però que actualment està totalment en desús.
*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
+
*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' basant-se en el barceloní (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)
+
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
*Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
+
*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)
+
*Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a les valencianes ''fea, fees, féem, féeu i feen''.
*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.
+
*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en [[i grega]], pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat)
*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) sols admet les que primer hem mencionat)
 
  
 
== Atres senyes ==
 
== Atres senyes ==
Llínea 28: Llínea 26:
 
==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"==
 
==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"==
  
*[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)
+
*[[À punt]]
 
*[[Generalitat Valenciana]].
 
*[[Generalitat Valenciana]].
 +
*Universitats i centres docents
 
*Atres associacions.
 
*Atres associacions.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Llista de termes en catlencià i en valencià]]
+
* [[Llista de térmens en catlencià i en valencià]]
  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:AVLL]]
 
[[Categoria:AVLL]]

Revisió de 14:49 6 set 2018

Catlencià o catancià és la denominació de la llengua barreja de valencià i català que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es "catlencià" o "catancià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).

Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.


Característiques

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:

  • Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
  • Aquesta en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
  • Aleshores en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
  • Doncs que vol dir "puix", cal dir que Doncs és una paraula que s'usava en el valencià del Sigle d'Or però que actualment està totalment en desús.
  • Substitució de -xc- per -sc- basant-se en el barceloní (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
  • Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
  • Terminació -itzar en conte de -isar (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
  • Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a les valencianes fea, fees, féem, féeu i feen.
  • Superposició de les formes deia, deies, deiem, deieu, deien front a dia, dies, diem, dieu i dien (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en i grega, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat)

Atres senyes

Les persones que utilisen el "valencià normalitzat" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la llengua valenciana.

Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"

Vore també