VERGE DELS DESAMPARATS
La Verge o Mare de Deu dels Desamparats és la patrona de la ciutat de ValÉncia. La seua basílica s'ubica al costat de la Seu, entre la plaça de l'Almoina i la de la Mare de Deu, originalment nomenada de la Seu. Els valencians la coneixen generalment com la Geperudeta.
El seu nom és el de la Mare de Deu dels Inocents, Folls i Desamparats i la seua advocació partix de la iniciativa del pare fra Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409 quan es dirigia a la seu de Valéncia, va vore com uns chiquets feen burles a un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre a estes persones.
Esta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital siquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones en estes malalties mentals.
Esta confraria va ser posada baix l'advocació d'esta Mare de Deu, des de 1414, quan diu la llegenda, que uns àngels la van esculpir. Esta tenia inicialment la seua seu a la menuda ermita situada actualment a l'entorn de l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles de la ciutat de Valéncia.
La image té una altura de set pams valencians, i com a curiositat té el cap reclinat llaugerament cap a baix, degut a que la posició inicial d'esta image era gitada. Açò era degut a que la Mare dels Desamparats era colocada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" que morien atesos per la confraria. Per esta raó els valencians solen dir que la image mira cap als seus fidels.
La Mare de Deu dels desamparats no sempre va ser la patrona de la ciutat. En un primer moment ho va ser Sant Jordi, al igual que a tots els regnes i comtats de la Corona d'Aragó. I des del primer moment de la conquesta, Sant Vicent Màrtir, ajusticiat a la ciutat en época romana. Sant Miquel, conegut a Valéncia com l'àngel custodi, va tindre una importància com a patró de les ciutats de jurisdicció real del regne. Finalment, des del segle XVIII, queden fixats com a patrons Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent Màrtir, i la Mare de Deu dels Desamparats. Quedant com a patrons del regne, Sant Vicent Ferrer i la Mare de Deu del Puig.
La declaració oficial com a patrona de la ciutat, la feu el 21 d'abril de 1885, Lleó XIII, i la seua coronació canònica el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.
D'aquella celebració va quedar el conegut "Himne de la Coronació", compost per l'organista Romeu de la catedral, i en lletra de Josep Maria Juan García, que diu:
"La pàtria valenciana s´ampara baix ton mant ¡Oh, Verge Soberana de terres de Llevant! La terra llevantina reviu en la teua Capella al fer-vos homenage de pur i ver amor. Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella pareix que està envolta de màgic resplandor. La rosa perfumada, la mística assussena, lo seu verger formaren als peus de ton altar. I fervorós en elles lo valencià t´ofrena. La devoció més santa que es puga professar. En terres valencianes, la fe per Vós no mor i vostra Image Santa portem sempre en lo cor. Salve, Reina del cel i la terra; Salve, Verge dels Desemparats; Salve, sempre adorada Patrona; Salve, Mare del bons valencians".
El segon dumenge de maig se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desamparats, un atra celebració relacionada en esta advocació és l'Ofrena que es realisa els dies 17 i 18 de març, dins de les festes de les falles.