Diferència entre les revisions de "Tirant lo Blanch"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Tirant lo Blanch''' es l'obra mes important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en [[Valéncia]] l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües. | '''Tirant lo Blanch''' es l'obra mes important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en [[Valéncia]] l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües. | ||
| − | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer | + | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son cotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, '''Tirant''' suposa un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguessos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional. |
| − | '''Tirant lo Blanch''' ten un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, | + | '''Tirant lo Blanch''' ten un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon". |
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
Revisió de 15:53 9 gin 2009
Tirant lo Blanch es l'obra mes important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en Valéncia l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.
L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit el Blanc, el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son cotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, Tirant suposa un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguessos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.
Tirant lo Blanch ten un pont entre l’Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".