Anar al contingut

Sylvietta rufescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
crombec piquilargo (Sylvietta rufescens)


El crombec piquilargo (Sylvietta rufescens)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Macrosphenidae pròpia del Àfrica austral.

Descripció

[editar | editar còdic]

El crombec piquilargo és un au menuda que casi no posseïx coa, medix 12 cm de llarc i pesa uns 16 g. Les seues parts superiors són d'un gris amarronado, en una llesta superciliar grisa clar, separat de la seua gola blancuzca per una franja en l'ull obscura. El seu pit blancuzco es fon en la pancha de color davant. El seu llarc pico lleument curvat és negruzco.

Abdós sexes són similars, i els eixemplars jovenils s'assemblen als adults. El seu cridat consistix en una série de notes agudes inclós un trreee-rriiit trreee-rriiit i un asprós pttt.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'espècie es reproduïx en el sur d'Àfrica des de la República Democràtica del Congo, Zàmbia i Tanzània fins a Suràfrica. El seu hàbitat natural són els fynbos, clars del bosc, la savannah i zones seques en Acacia.

Comportament

[editar | editar còdic]
Un crombec piquilargo construïx el seu niu.

Construïx un niu gran que consistix en una cistella colgante teixida en pastures, tela d'aranya i fibres vegetals, el qual fixa a una branca baixa d'un arbre, generalment una Acacia. La posada consistix d'un a tres ous, als que incuba durant dos semanes, i els pichones són alimentats per abdós pares durant unes dos semanes fins que empluman. És una espècie monógama, apareándose de per vida.

Se sol observar solament, en parelles o en grups familiars mentres s'alimenten en arbustos i arbres, la seua dieta consistix d'insectes i llavors. Es desplaça d'un arbre a un atre per mig d'un vol irregular en ascensos i descensos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2007). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1312.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Undècima part: Orde Passeriformes, Famílies Muscicapidaea a Silviidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 54 (1): 145-153. ISSN 0570-7358. Consultat el .

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ian Sinclair, Phil Hockey and Warwick Tarboton, SASOL Birds of Southern Africa (Struik 2002) ISBN 1-86872-721-1

Enllaços externs

[editar | editar còdic]