Stanley G. Payne
| Stanley George Payne | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Estadounidenca | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor hispaniste | ||
| Naiximent: | 9 de setembre de 1934 | ||
| Lloc de naiximent: | Denton, Texas, Estats Units | ||
Stanley George Payne (Denton, Texas, Estats Units, 9 de setembre de 1934), és un historiador i escritor hispaniste nortamericà.
Biografia[editar | editar còdic]
Stanley G. Payne és doctor en Història per l'Universitat de Columbia i professor emèrit d'Història en l'Universitat de Wisconsin-Madison, a on ostenta la càtedra Hilldale-Jaume Vicens Vives. També és codirector del Journal of Contemporary History, membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències (American Academy of Arts and Sciences) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia Espanyola de l'Història.
Payne escriu en certa freqüència artículs d'opinió en els periòdics espanyols ABC i El Mundo sobre actualitat hispana. També en la Revista de Libros colabora a sovint en els seus ensajos bibliogràfics. Dirigí en l'Universitat de Burgos, en juliol de l'any 2005, el curs «La repressió durant la guerra civil i baix el franquisme: història i memòria històrica».
En dilatada presència en el panorama acadèmic espanyol, va dirigir en l'Universitat de Burgos, en juliol de l'any 2005, el curs "La repressió durant la guerra civil i baix el franquisme: història i memòria històrica".
En l'any 2006 Payne fon el director del curs «La guerra civil: conflicte revolucionari i acontenyiment internacional» en l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.
Naixcut en els Estats Units, posa la seua atenció en Espanya a partir de l'any 1955, en el temps en que va coincidir en els exiliats espanyols residents en Estats Units. Va retornar als Estats Units i en l'Universitat de Columbia va escriure la seua tesis doctoral sobre la Falange, que va publicar en anglés en 1961. Viajà de nou a Espanya en 1967 per a treballar sobre l'Eixèrcit, tema al que va dedicar el llibre Els militars i la política en l'Espanya contemporànea, afondant en la comprensió de la génesis del franquisme. A este periodo va dedicar el seu llibre El règim de Franco, 1936–1975, publicat en 1987. L'anàlisis d'este tram històric ho va culminar en el seu treball sobre la Segona República en Spain's First Democracy. The Second Republic, 1931–1936, publicat en Espanya dos anys despuix, en 1995. En 1987 fon nomenat acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història i en 2017 va guanyar el premi Espasa d'ensaig pel seu llibre En defensa d'Espanya: desmontant mits i llegendes negres.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
El 9 de juny de l'any 2004, l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia el va nomenar doctor honoris causa.