Sintagma Nominal
En sintaxis, sintagma nominal és el sintagma o grup de paraules que forma un constituent sintàctic,i que el seu núcleu està constituït per un nom (sustantiu, pronom o paraula sustantivada) o pronom . També se li crida frase nominal . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal.
Elements del Sintagma Nominal
Núcleu
El substantiu realisa la funció de núcleu del sintagma nominal. Per la seua calitat nuclear el substantiu és l’element obligatori del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal.
El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de modificadors: els especificadors i els complements. En el sintagma: Els boscs valenciansde pi i carrasca,
el substantiu boscs és el núcleu imprescindible (*Els valencians de pi i carrasca), que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca.
L’unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu. En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma
[Els boscs valencians de pi i carrasca]
perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagmaindependent, com passaria en l’eixemple
[Els boscs valencians de pi] [i la carrasca],
en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal:
—¿Vols alguna bresquilla del mercat? —Sí que en vullc, dus-me’n dos.
Els especificadors
Els especificadors permeten actualisar el substantiu, convertint-lo en una expressió dotada de referència en una situació concreta. Per eixemple, en:
Estos chiquets vingueren a la meua paradeta
la presència del demostratiu estos, que funciona com a especificador, permet concretar la referència dels chiquets, identificant-los entre tots els menuts possibles.
Depenent de l’oració, els especificadors poden ser opcionals, com en Ahir caigueren (estes) pedres i llançaren a perdre la collita o obligatoris, com ara en Un home entrà ahir en ma casa.
Els especificadors concorden en gènero i número en el substantiu, al qual precedixen normalment. Dos classes sintàctiques realisen la funció especificadora en el sintagma nominal: els determinants, que ajuden a identificar el referent, i els quantificadors, que marquen l’extensió del sintagma nominal en una determinada situació i, per tant, també l’actualisen.
Els determinants inclouen els artículs (La marraixa), els demostratius (Aquella época) i els possessius (Son llinage), mentres que els quantificadors comprenen els numerals (Tres jopetins) i els indefinits (Algun cicliste).
Els complements
Per la seua banda, els complements incidixen sobre la significació del substantiu, puix modifiquen la seua denotació, restringint-la, precisant-la o explicant-la. Aixina, el substantiu arròs engloba qualsevol arròs del món, mentres que en L’arròs de Sueca, el número d’arrossos que encaixa en la significació del sintagma és molt mésreduït: la denotació del nom arròs s’ha vist restringida pel complement de Sueca. Els complements solen anar darrere del substantiu i són sempre prescindibles:
Este professor (universitari) guanyà un premi a l’innovació.
Poden funcionar com a complements del sintagma nominal:
- Un sintagma adjectival: El reciclage selectiu; Una plaja apta per al bany.
- Un sintagma preposicional: El campanar de l’iglésia; L’excursió a la Calderona.
- Una oració de relatiu especificativa o explicativa: Els hòmens que conegueres ahir; La Real Senyera, que no s’inclina davant de ningú.
- Una oració no relativa: La prova de que açò és aixina.
- També pot funcionar com a complement un nom propi o un sintagma nominal en aposició:El rei En Jaume; El chiquet soldat...
Funcions dels sintagmes nominals
- Subjecte. El subjecte és la funció característica del sintagma nominal, ya que únicament pot ser eixercida per un substantiu o un element en traces nominals (un element substantivat, un pronom o oració de relatiu, un infinitiu i una oració subordinada substantiva).
El substantiu que fa de subjecte ha de concordar sempre en número i persona en el verp:
Davit està escrivint una novela.
Els hòmens de la casa se n’han anat a fer deport.
Eixe gosset no para de vindre darrere de nosatros.
Ell és ingenier, pero nosatros som meges.
- Atribut en oracions copulatives. Quan el substantiu atribut presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca) ha de concordar en gènero i número en el subjecte:
Chimo és un bon rellonger.
Ampar és enfermera.
La seua lliberació fon una sorpresa.
Aquella no és una bona egua per a tu.
- Predicatiu. Quan el substantiu predicatiu presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca), ha de concordar en gènero i número en l’element sobre el qual establix la seua predicació, l’objecte directe:
La nomenaren presidenta.
El triaren portaveu.
El considerava un desmanotat.
- Objecte directe no humà:
Ma yaya em compra joguets.
No cal que regues hui les alfàbegues.
Viçantet trau el gos a passejar totes les vesprades.
- Complemente circumstancial:
El dumenge treballa de matí.
- Modificador directe en aposició dins d’un sintagma nominal:
el rei Jaume Despusahir parlí en Alfret, el nostre veí.
- Ademés, com a part d’un sintagma preposicional, pot realisar les següents funcions:
- i. Objecte directe de persona, introduït per la preposició a:
Dus al teu fill al colege massa tart.
Saludí a Neleta l’atre dia en el mercat, pero no em contestà.
ii. Objecte indirecte, introduït per la preposició a:
Ves i dona’ls un bes als yayos.
Li duguí unes fraules a ta mare.
iii. Complement circumstancial: Eixirem de matí.
Els chiquets venien corrent pel riurau.
iv. Complement de règim (o suplement), en verps que rigen una preposició:
Dissertà sobre la vida en plena naturalea.
No vullgué parlar de política.
Ara residix en Vinaròs.
v. Modificador indirecte en un sintagma nominal:
Dinarem arròs en fesols i naps.
Vol rehabilitar la barraca dels besyayos.
Li enchisa l’arròs al forn.
Bibliografia
[[1]]