Diferència entre les revisions de "Shamhat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
 
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
 
== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.
+
Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 09:58 5 maig 2024

Shamhat (o Šamhat, també nomenada Shamkat en l'antiga versió babilònica de Gilgamesh​) és un personage femení que apareix en les Tablilles I i II del Poema de Gilgamesh i es menciona en la Tablilla VII. És una prostituta sagrada o naditu​ que juga un paper important en posar a l'home salvage Enkidu en contacte en la civilisació.

Shamhat eixercita un paper primordial en la Tablilla I, ya que és l'encarregada de domar a Enkidu, creat pels deus com a rival del poderós Gilgamesh.

Paper en el Poema de Gilgamesh[editar | editar còdic]

Els texts li otorguen el kuzbu o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.

Referències[editar | editar còdic]

  • Ditmore, Melissa Hope (ed), Encyclopedia of Prostitution and Sex Work, Volume 1, Greenwood Publishing Group, 2006, pp.34-5
  • Harris, Rivkah, Gender and Aging in Mesopotamia: The Gilgamesh Epic and Other Ancient Literature, University of Oklahoma Press, 2003, pp.122-3
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Oussani, G. (1907). Berosus. The Catholic Encyclopedia. New Advent. New York: Robert Appleton Company
  • Stephanie Dalley (2000) Myths from Mesopotamia, Creation, the Flood, Gilgamesh and others, revised edition, Oxford University Press, p.137

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
  • Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8