Santiago Ramon y Cajal
Santiago Ramon y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrit, 17 d'octubre de 1934) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el Premi Nobel de Medicina en 1906 compartint-lo en Camillo Golgi «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».
Fon pioner en la descripció de les dèu sinàpsis que componen a la retina. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de l'anomenada Generació dels Sabis. És freqüentment citat com a pare de la neurociència.