Samburupithecus kiptalami
Samburupithecus és un gènero extint d'homínit que va viure en Kènia durant mediats i finals del Mioceno. L'única espècie d'este gènero, Samburupithecus kiptalami, és coneguda només a partir d'un fragment de maxilar de fa a 9,5 millons d'anys, descobert per Hidemi Ishida i Martin Pickford en 1997. El Samburupithecus tenia aproximadament 60 kg i era provablement un cuadrúpedo terrestre frugivoros. #Reconstrucció paleoambientales indiquen que lo més provable és que el Samburupithecus vivia en un hàbitat boscós rodejat de sabana.
La definició de les traces craneals d'este gènero són el os zigomàtic baix, os alveolar recte i sen maxilar gran. La definició de les traces dentals inclouen tres raïls premolars, d'esmalt espés. A diferència de molts atres homínits del Mioceno, el Samburupithecus té dents allargades d'avant cap a arrere. Esta característica del tàxon ho enllaça en gorilas, chimpansés i atres homínits, pero les seues relacions dins d'este clado són actualment desconegudes.