Diferència entre les revisions de "Safo"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Bust Sappho Musei Capitolini MC1164.jpg|thumb|200px|right|Bust grec (còpia romana) de "Safo l'eresiana".]] | [[Archiu:Bust Sappho Musei Capitolini MC1164.jpg|thumb|200px|right|Bust grec (còpia romana) de "Safo l'eresiana".]] | ||
| − | '''Safo''', en [[llatí]] ''Sappho'' ([[Mitilene]] en l'illa de [[Lesbos]]; o bé [[Eresos]]; (en l'actual [[Grècia]]), ca. [[650 | + | '''Safo''', en [[llatí]] ''Sappho'' ([[Mitilene]] en l'illa de [[Lesbos]]; o bé [[Eresos]]; (en l'actual [[Grècia]]), ca. [[650 a. C.]] - [[580 a. C.]]), escrit {{polytonic|Σαπφώ}} en [[grec àtic]] i {{polytonic|Ψάπφω}} en l'[[grec eòlic|eòlic]] (el [[dialecte]] del [[grec]] que usa en els seus escrits) va ser una poetisa [[Antiga Grècia|grega]]. |
Residí quasi sempre en l'illa de [[Lesbos]] llevat d'un temps d'exili en [[Sicília]] per a escapar d'un perill desconegut (vers [[604 aC]]), de a on tornà en l'any [[581 a. C.]]. Formà un grup de dones dedicades al cult a [[Afrodita]] en el qual es conreava la [[poesia]] i la [[música]]. Morí ya en edat avançada. | Residí quasi sempre en l'illa de [[Lesbos]] llevat d'un temps d'exili en [[Sicília]] per a escapar d'un perill desconegut (vers [[604 aC]]), de a on tornà en l'any [[581 a. C.]]. Formà un grup de dones dedicades al cult a [[Afrodita]] en el qual es conreava la [[poesia]] i la [[música]]. Morí ya en edat avançada. | ||
Revisió de 17:51 22 gin 2018
Safo, en llatí Sappho (Mitilene en l'illa de Lesbos; o bé Eresos; (en l'actual Grècia), ca. 650 a. C. - 580 a. C.), escrit Plantilla:Polytonic en grec àtic i Plantilla:Polytonic en l'eòlic (el dialecte del grec que usa en els seus escrits) va ser una poetisa grega.
Residí quasi sempre en l'illa de Lesbos llevat d'un temps d'exili en Sicília per a escapar d'un perill desconegut (vers 604 aC), de a on tornà en l'any 581 a. C.. Formà un grup de dones dedicades al cult a Afrodita en el qual es conreava la poesia i la música. Morí ya en edat avançada.
Només se'n conserva una oda completa i fragments d'atres obres. D'un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als deus, en particular a Afrodita. Presentà el desig com una potència irracional poderosa i expongué les oscilacions de l'ànim i la supremacia de la bellea i el sentiment.
La seua fama fon enorme, ya en el seu temps, Plató la considerà com una musa més. De l'illa a on va nàixer deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinònim "safisme".