Roy J. Glauber

Roy Jay Glauber (Nova York, 1 de setembre de 1925-Newton, 26 de decembre de 2018)^[1] va ser un físic nortamericà. Va ser guardonat junt en John L. Hall i Theodor W. Hänsch en el Premi Nobel de Física de l'any 2005 per la seua contribució a la teoria quàntica de coherència òptica.

En els seus resultats, publicats en 1963, Roy Glauber va establir les bases de l'òptica quàntica mostrant que la teoria quàntica rig el camp de la òptica. Va poder explicar les diferències fonamentals entre fonts càlides de llum, com les peres elèctriques en una mescla de freqüències i fases, i els làserés que donen una freqüència i fase concretes.^[2]^[3] En física estadística va ser pioner en l'estudi de la dinàmica de les transicions de fase de primer orde , ya que va definir i va investigar per primera volta la dinàmica estocàstica d'un model de Ising en un artícul publicat en 1963.^[4]

Biografia

Glauber va nàixer en 1925 en la ciutat de Nova York, fill de Felicia (Fox) i Emanuel B. Glauber.^[5] Va ser membre de la promoció de 1941 de l'Escola Secundària de Ciències del Bronx , la primera d'eixa escola. En dotze anys ya havia fabricat el seu propi telescopi, que encara conservava, i un aparat que polarisava la llum. Per alguna cosa relacionat en allò, la teoria sobre cóm contar fotons, va rebre el Nobel casi 70 anys despuix.

Posteriorment, va realisar els seus estudis de grau en la Universitat d'Harvard. Despuix del seu segon any, va ser reclutat per a treballar en el Proyecte Manhattan, a on (als 18 anys) va ser un dels científics més jóvens del Laboratori Nacional dels Àlbers. El seu treball va consistir en calcular la massa crítica de la bomba atòmica. Despuix de dos anys en Els Àlbers, va retornar a Harvard, a on va obtindre la seua llicenciatura en 1946 i el seu doctorat en 1949.^[6]

[[Categoria:Alumnat de l'Universitat d'Harvard ]] [[Categoria:Doctores honoraris de l'Universitat de Erlangen-Núremberg ]] [[Categoria:Doctors honoris causa per l'Universitat de Valéncia ]]

↑ «In Memoriam: Roy J. Glauber, 1925-2018.»
↑ “An interview with Nobel laureate Roy Glauber, Physics 2005” (2009). Journal of Visualized Experiments (28): 1535. doi:10.3791/1535. ISSN 1940-087X. PMID 19561567.
↑ R. J. Glauber, Quàntum Theory of Optical Coherence. Selected Papers and Lectures, Wiley-VCH, Weinheim 2007. (A collection of reprints of Glauber's most important papers from 1963 to 1999, selected by the author.)
↑ Glauber, R.J. (1963). "Clave-dependent statistics of the Ising model". Journal of Mathematical Physics. 4 (2): 294–307. Bibcode:1963JMP.....4..294G. doi:10.1063/1.1703954
↑ (1968) World Who's who in Science: A Biographical Dictionary of Notable Scientists from Antiquity to the Present (en en), Marquis-Who's Who, Incorporated.
↑ «The relativistic theory of meson fields».Harvard University.

[1] «In Memoriam: Roy J. Glauber, 1925-2018.»

[Glauber2009-2] “An interview with Nobel laureate Roy Glauber, Physics 2005” (2009). Journal of Visualized Experiments (28): 1535. doi:10.3791/1535. ISSN 1940-087X. PMID 19561567.

[3] R. J. Glauber, Quàntum Theory of Optical Coherence. Selected Papers and Lectures, Wiley-VCH, Weinheim 2007. (A collection of reprints of Glauber's most important papers from 1963 to 1999, selected by the author.)

[4] Glauber, R.J. (1963). "Clave-dependent statistics of the Ising model". Journal of Mathematical Physics. 4 (2): 294–307. Bibcode:1963JMP.....4..294G. doi:10.1063/1.1703954

[5] (1968) World Who's who in Science: A Biographical Dictionary of Notable Scientists from Antiquity to the Present (en en), Marquis-Who's Who, Incorporated.

[phd-6] «The relativistic theory of meson fields».Harvard University.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]