Diferència entre les revisions de "Romanisació"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.
 
La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.
  
La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a. C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.
+
La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a. C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen escomençar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.
  
 
[[Categoria:Imperi Romà]]
 
[[Categoria:Imperi Romà]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]

Última revisió del 10:37 29 jun 2020

La romanisació és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la llengua llatina. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any 218 a. C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen escomençar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.