Robert Louis Stevenson
| Robert Louis Balfour Stevenson | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 13 de novembre de 1850 | ||
| Lloc de naiximent: | Edimburc, Escòcia, Regne Unit | ||
| Defunció: | 3 de decembre de 1894 | ||
| Lloc de defunció: | Upolu, Samoa | ||
Robert Louis Balfour Stevenson, conegut com Robert Louis Stevenson (Edimburc, Escòcia, Regne Unit, 13 de novembre de 1850 - † Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tesor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels círculs lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en L'illa del tesor. En l'any 1890 es va establir en Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es varen apartar del romanç i l'aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en l'any 1894.
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En l'any 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.
Vida[editar | editar còdic]
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.
Va ingressar en l'Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. En l'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En l'any 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es varen enamorar. Va publicar el seu primer llibre ebn l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instalar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Despuix d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'archipèlec i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.
Obra[editar | editar còdic]
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela L'illa del tesor (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886) i en una gran part de The Master of Ballantrae (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del sigle XX com Jorge Luis Borges.
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en Kidnapped (1886) i Weir of Hermiston (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica The Black Arrow (1888). Són remarcables les seues cartes (Vailima Letters , 1895), i com a poeta deixà dos volums, A Child's Garden of Verses (1895) i Underwoods (1895).
Fon autor de numerosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seues noveles.
Noveles[editar | editar còdic]
- L'illa del tesor (Treasure Island)
- Prince Otto
- L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)
- Kidnapped
- La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)
- The Master of Ballantrae
- The Wrong Box (coautor en Lloyd Osbourne)
- The Wrecker (coautor)
- Catriona
- Marea minvant (The Ebb-Tide) (coautor en Lloyd Osbourne)
- L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)
Relats[editar | editar còdic]
- Olalla
- La Plaja de Falesa
- El donyet de la botella
- Markheim
- Guillem del molí
Ensaig[editar | editar còdic]
- En defensa dels ociosos