Diferència entre les revisions de "Richard Francis Burton"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Richard Francis Burton''' (Torquay, Regne Unit, 19 de març de 1821 – Trieste, Imperi Austrohungar, 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
'''Richard Francis Burton''' (Torquay, [[Regne Unit]], 19 de març de 1821 – Trieste, [[Imperi Austrohungar]], 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic, explorador, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay ([[Anglaterra]]). Es conegut per les seues exploracions en [[Asia]] i [[Àfrica]], aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.
+
'''Richard Francis Burton''' (Torquay, [[Regne Unit]], 19 de març de 1821 – Trieste, [[Imperi Austrohongarès]], 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic, explorador, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay ([[Anglaterra]]). Es conegut per les seues exploracions en [[Asia]] i [[Àfrica]], aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.
  
 
Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a  [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobri el [[llac Tanganica]].
 
Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a  [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobri el [[llac Tanganica]].
  
 
També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasco]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Ferrando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.
 
També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasco]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Ferrando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.

Revisió de 21:19 27 març 2015

Richard Francis Burton (Torquay, Regne Unit, 19 de març de 1821 – Trieste, Imperi Austrohongarès, 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic, explorador, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay (Anglaterra). Es conegut per les seues exploracions en Asia i Àfrica, aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.

Vixqué en l'Índia durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al Mar Roig per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer la Meca, per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a la Meca i Medina), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a John Hanning Speke viajà a Àfrica a on descobri el llac Tanganica.

També viajà pels Estats Units, a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de Brasil. Fon cofundador de la Societat Antropològica de Londres junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en Trieste (Italia), Damasco (Síria) i l'illa africana de Ferrando Poo. Fon nomenat cavaller en 1866.