Anar al contingut

Psittacara holochlorus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
perico mexicà (Psittacara holochlorus)

El perico mexicà o aratinga vert[1] (Psittacara holochlorus) és una espècie d'au psitaciforme de la família Psittacidae. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del gènero, el seu anell ocular és molt atenuat. Habita des de Mèxic fins al nort de Nicaragua. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de Texas; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.

En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.[2] Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.[2][2] Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com fruts, llavors, dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una plaga i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel tràfic de mascotes i la pèrdua d'hàbitat, encara que estiga catalogat com espècie baixe preocupació menor.

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1998). «[https://ardeola.org/uploads/articles/docs/377.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quarta part: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes i Cuculiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 45 (1): 87-96. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 d'agost de 2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 .