Ploma estilogràfica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ploma estilogràfica

La ploma estilogràfica o simplement estilogràfica (també nomenada estilograf o ploma font) és un instrument de dibuix tècnic i escritura que conté un depòsit de tinta líquida composta principalment d'aigua. La tinta permaneix dins del depòsit, per la pressió atmosfèrica, i alimenta al plomí (la peça en contacte en el paper) per capilaritat (els líquits viagen des d'un conducte ample cap a un estret, una llei de la física).

Història

El primer registre històric sobre una ploma en depòsit de tinta es remonta al sigle X. Es desconeixen els detalls sobre la seua manufactura i el seu funcionament. El progrés en el desenroll d'una ploma fiable fon llent fins a mitan del sigle XIX, per un enteniment imperfecte del paper que tenia la pressió atmosfèrica en la ploma, i de l'us de tintes altament corroents en molts sediments.

Encara que cal reservar la seua invenció a l'estenògraf i gravador espanyol Francisco de Paula Martí al començament del sigle XIX, anys despuix l'estat francés va concedir una patent a l'inventor rumà Petrache Poenaru, estudiant en París, per l'invent de la primera ploma estilogràfica en cartuig de tinta reemplaçable, en maig de 1827. Al començament de la década de 1850 va haver una acceleració de patents i de producció d'estilogràfiques. Solament despuix de l'introducció de dos invents claus, les estilogràfiques es varen convertir en un instrument popular per a l'escritura. Estes invencions varen ser el plomí d'or en punta d'iridi i l'ebonita per a la manufactura del cos.

Les primeres estilogràfiques que varen incloure estos components clau varen aparéixer a mitan del sigle XIX. En els anys 1870, Duncan MacKinnon, un canadenc que vivia en Nova York, i Alonzo T. Cross de Providence (Rhode Island) varen crear plomes estilogràfiques en un plomí buit i un aram com a vàlvula. Les plomes estilogràfiques eren molt usades per al disseny tècnic, fins que es va escomençar a produir en massa en els anys 1880.

Els productors dominants en els Estats Units en este periodo eren Waterman, Plumingo, Wirt, en Nova York i Bloomsburg (Pennsilvània) respectivament. Waterman pronte va sobrepassar a Wirt, junt en moltes companyies que s'originaven per a reblir el recent creat mercat de la ploma estilogràfica, i es va mantindre com a líder de mercat fins als anys 1920.

En eixe moment les plomes es recarregaven desentornellant una part del depòsit buit i afegint la tinta en un contagotes. Est era un sistema llent i embrutava molt. Ademés, les estilogràfiques tendien a derramar tinta dins dels capuchons i en la junta per a on s'obria el depòsit per a reblir-ho.

Quan el problema dels materials havia segut superat i el fluix de tinta s'havia corregit, lo següent fon solucionar el método de reblir i els derrames. Un dels sistemes d'omplit més exitós fon el de depòsit flexible Crescent en 1897 per Conklin, seguit pel de recalat lateral de Waterman. En 1912 Walter A. Sheaffer va introduir el sistema de palanca, paralelament al sistema de botó de Parker.

Mentrestant, els inventors dirigien la seua atenció al problema dels escapes. Les primeres solucions varen vindre en forma d'una ploma de "seguritat" en un plomí retràctil que permetia que el depòsit de tinta fora tapat com una botella. Un dels èxits en açò fon el de Brown de la Caw's Pen and Ink Co. i de Morris W. Moore de Boston. En 1907 Waterman va començar a comercialisar una ploma de seguritat, aplegant a ser ràpidament la ploma més venuda del seu tipo.

Per a les estilogràfiques sense plomí retràctil, l'us d'un capuchó de roll que sagellava la ploma va solucionar en eficàcia el problema dels derrames. Estes plomes també eren comercialisades com a plomes de seguritat com la Parker Jack Knife Safety i la Swan Safety Screw-Cap.

En Europa, l'alemà Günther Wagner Ruperstinky va introduir la ploma Pelikan en 1929, basada en patents adquirides de plomes estilogràfiques de tinta sòlida de la factoria de Slavoljub Eduard Penkala en Croàcia. Les següents décades varen dur més alvanços tecnològics, com la substitució de l'ebonita pel celuloide, lo que permetia crear plomes en un ranc de color i disseny més ampli.

Durant els anys 1940 i 1950, les estilogràfiques encara conservaven el seu domini. Els primers bolígrafs eren cars, en tendència als derrames i un fluix irregular de la tinta. En eixe periodo varen aparéixer models clàssics com la Parker 51, la Sheaffer Triumph i la Eversharp Skyline.

En els anys 1960, gràcies a algunes millores, els bolígrafs varen començar a dominar el mercat de l'escritura. No obstant, les plomes estilogràfiques de cartuchos recarregables encara eren comuns en països com Alemània o França. Atres empreses, com Montblanc, es dirigien a un mercat més selecte, creant plomes com a objectes de lux més que per a l'escritura diària.

En l'actualitat, les tendències se centren en plomes estilogràfiques rebujables de vius colors, en preus assequibles i un sistema de cartuchos com a método de reomplit.

El plomí

(Secció per completar)

Vore també

Enllaços externs

Commons