Pliobates cataloniae

Pliobates cataloniae és una espècie extinta d'hominoidea que va viure fa 11,6 millons d'anys, durant el Mioceno, i pesava entre 4 i 5 kg. L'espècie va ser descrita per investigadors del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de 70 restants fòssils trobats en giner del 2011 en l'abocador de Ca Mata (Hostalets de Pierola). L'individu era una femella adulta que ha segut batejada en el nom de Laia. Esta nova espècie podria ser l'últim nexe comú entre gibones i humans. L'anunci de la troballa es va fer el 30 d'octubre de 2015 en la revista Science. El seu nom deriva de la mescla de Pliopithecus i Hylobates, resultant Pliobates cataloniae, i també fa referència a on ha segut descobert.

S'han trobat 70 restants fòssils, que inclouen part del cràneu, les dents i una part del braç esquerre des del colze a la nina. L'anatomia de l'articulació entre el húmer i el radi, i els ossos de la nina del braç esquerre de Laia presenten el disseny bàsic dels hominoideos actuals. Per lo que se sap dels fòssils craneals, el seu grau de encefalización és similar al de les mones i gibones actuals, molt inferior al dels grans simis.

P. cataloniae mostra, per primera volta en un primat fòssil d'esta mida, tot un conjunt de caràcters propis dels hominoideos actuals, presumiblement heretats a partir del seu últim ancestro comú, el qual provablement va viure en Àfrica uns quants millons d'anys abans.