Diferència entre les revisions de "Pere d'Olesa"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Pere d'Olesa''', fon un mege valencià, naixcut en Valéncia en l'any 1536. Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdi...») |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Pere d'Olesa''', fon un mege [[Regne de Valéncia|valencià]], naixcut en [[Valéncia]] en l'any [[1536]]. | + | '''Pere d'Olesa''', fon un [[mege]] [[Regne de Valéncia|valencià]], naixcut en [[Valéncia]] en l'any [[1536]]. |
Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Va escriure i publicar "Sumae toties Philosophiae et Medicinae", tractat que en la seua primera part expon les seues idees filosòfiques i posteriorment procura explicar la medicina segons la teoria atomista o corpuscular estudiant conceptes de salut i de malaltia en comentaris clínics i terapèutics lo que té un gran merit futuriste ya que molts autors el consideren com a un antecessor de la moderna bioquímica. | Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Va escriure i publicar "Sumae toties Philosophiae et Medicinae", tractat que en la seua primera part expon les seues idees filosòfiques i posteriorment procura explicar la medicina segons la teoria atomista o corpuscular estudiant conceptes de salut i de malaltia en comentaris clínics i terapèutics lo que té un gran merit futuriste ya que molts autors el consideren com a un antecessor de la moderna bioquímica. | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Meges]] | [[Categoria:Meges]] | ||
[[Categoria:Meges valencians]] | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
Última revisió del 18:16 29 ago 2021
Pere d'Olesa, fon un mege valencià, naixcut en Valéncia en l'any 1536.
Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdiques en l'Universitat de Valéncia. Va escriure i publicar "Sumae toties Philosophiae et Medicinae", tractat que en la seua primera part expon les seues idees filosòfiques i posteriorment procura explicar la medicina segons la teoria atomista o corpuscular estudiant conceptes de salut i de malaltia en comentaris clínics i terapèutics lo que té un gran merit futuriste ya que molts autors el consideren com a un antecessor de la moderna bioquímica.