Diferència entre les revisions de "Muralles de Dubrovnik"
(Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Walls of Dubrovnik-3.jpg|190px|right]] | [[Archiu:Walls of Dubrovnik-3.jpg|190px|right]] | ||
| − | Les '''Muralles de Dubrovnik''' (en croata: ''Dubrovačke gradske zidine'') són una série de murs defensius de pedra que han rodejat i protegit als ciutadans de la, més | + | Les '''Muralles de Dubrovnik''' (en croata: ''Dubrovačke gradske zidine'') són una série de murs defensius de [[pedra]] que han rodejat i protegit als ciutadans de la, més tart proclamada, ciutat-estat marítima de [[Dubrovnik]] (la ciutat es va cridar oficialment [[Ragusa]] fins a l'any [[1916]]), situada en el sur de [[Dalmàcia]] (actualment baix la soberania de la moderna [[Croàcia]]). |
En numeroses adicions i modificacions a lo llarc de la seua història, ha segut considerada una de les grans fortificacions de l'[[Edat Mija]], ya que mai va ser violada per un eixèrcit hostil durant este periodo de temps. En l'any [[1979]], la ciutat vella de Dubrovnik, que inclou una porció substancial de les antigues muralles de Dubrovnik, va ser declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]]. | En numeroses adicions i modificacions a lo llarc de la seua història, ha segut considerada una de les grans fortificacions de l'[[Edat Mija]], ya que mai va ser violada per un eixèrcit hostil durant este periodo de temps. En l'any [[1979]], la ciutat vella de Dubrovnik, que inclou una porció substancial de les antigues muralles de Dubrovnik, va ser declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]]. | ||
Última revisió del 11:56 20 oct 2023
Les Muralles de Dubrovnik (en croata: Dubrovačke gradske zidine) són una série de murs defensius de pedra que han rodejat i protegit als ciutadans de la, més tart proclamada, ciutat-estat marítima de Dubrovnik (la ciutat es va cridar oficialment Ragusa fins a l'any 1916), situada en el sur de Dalmàcia (actualment baix la soberania de la moderna Croàcia).
En numeroses adicions i modificacions a lo llarc de la seua història, ha segut considerada una de les grans fortificacions de l'Edat Mija, ya que mai va ser violada per un eixèrcit hostil durant este periodo de temps. En l'any 1979, la ciutat vella de Dubrovnik, que inclou una porció substancial de les antigues muralles de Dubrovnik, va ser declarada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco.