Monarquia parlamentària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 07:26 26 ago 2013 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «370px|thumb|{{Llegenda|#285F27|[[Monarquia constitucional / parlamentaria.}} {{Llegenda|#008000|[[Mo...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La monarquia parlamentària és una de les formes de govern existent en les democràcias occidentals actuals, en la qual el rei eixercix la funció de cap d'Estat sota el control del poder llegislatiu (parlament) i del poder eixecutiu (Govern), és a dir, el rei regna pero no governa (expressió deguda a Adolphe Thiers). Les normes i decisions emanades del Parlament regulen no només el funcionament del Estat sino també l'actuació i funcions del propi rei.

És molt usual, fins i tot en la bibliografia de les ciències polítiques, identificar-la en un atre tipo de monarquia, la monarquia constitucional, encara que esta té una característica ben diferent, i és que permet reservar una major capacitat i funcions al rei, que reté gran part del poder, per eixemple, controlant al poder eixecutiu.

En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt llimitats i retallats, podent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a estes llimitacions generalisades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es referixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté al Govern i en les diferents càmares de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els depositaris de la sobirania popular.

En este tipo de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per signar per part del Govern i Parlament.

Sol ser habitual en una monarquia parlamentària que el monarca goge de privilegis en funció del seu paper com a màxim representant del país i Cap de l'Estat. Estes privilegis solen referir-se no només al manteniment econòmic de la família real i la seua seguritat, sino també a qüestions de immunitat jurídica, etcétera, que per afectar a un dels principals òrguens de representació de l'Estat, solen venir regulats per una Constitució o una norma similar de caràcter fonamental en Dret.