Diferència entre les revisions de "Metal"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Età del bronzo finale, due spade, 1300-800 ac ca..JPG|thumb|250px|Espases de metal]] | ||
| + | |||
Un '''metal''' (del [[llatí]] metallu), és cada u dels elements químics caracterisats per ser bons conductor de la [[calor]] i l'[[electricitat]], ser sòlits a temperatura ambient, excepte el [[mercuri (metal)|mercuri]] i el [[gali]], tindre una lluentor característica i una densitat alta. | Un '''metal''' (del [[llatí]] metallu), és cada u dels elements químics caracterisats per ser bons conductor de la [[calor]] i l'[[electricitat]], ser sòlits a temperatura ambient, excepte el [[mercuri (metal)|mercuri]] i el [[gali]], tindre una lluentor característica i una densitat alta. | ||
Revisió de 15:55 25 oct 2023
Un metal (del llatí metallu), és cada u dels elements químics caracterisats per ser bons conductor de la calor i l'electricitat, ser sòlits a temperatura ambient, excepte el mercuri i el gali, tindre una lluentor característica i una densitat alta.
La ciència de materials definix un metal com un material en el que existix un solapament entre la banda de valència i la banda de conducció en la seua estructura electrònica (enllaç metàlic). Açò li dona la capacitat de conduir fàcilment calor i electricitat (tal com el coure) i generalment la capacitat de reflectir la llum, lo que li dona la seua peculiar lluentor. En absència d'una estructura electrònica coneguda, s'usa el terme per a descriure el comportament d'aquells materials en els que, en certs rancs de pressió i temperatura, la conductivitat elèctrica disminuïx en elevar la temperatura, en contrast en els semiconductors. Reaccionen químicament en no metals, no són reactius entre sí la gran majoria de les voltes, encara que alguns formen aleacions entre sí.
Dins dels metals es troben els alcalins (com el sodi) i els alcalinotérreos (com el magnesi) els quals presenten baixa densitat, són bons conductors de la calor i l'electricitat, ademés de ser molt reactius. També s'inclouen els metals de transició (els quals conformen la majoria dels metals), els que es troben en diversos grups i els lantànits, actínits i transactínits. Teòricament, el restant d'elements que queda per descobrir i sintetisar serien metals.
Referències
- Georgius Agricola, De Re Metallica (1556) Tr. Herbert Clark Hoover & Lou Henry Hoover (1912); Footnote quoting De Natura Fossilium (1546), p. 180
- Martin, John C. «What we learn from a star's metal content». John C. Martin's Homepage
- Principios de Química. Reverte
Bibliografia
- Daub, G. William; Seese, William S. (1996). Química. Pearson Educación. ISBN 9789688807903
- Gillespie, Ronald J. (agosto de 1988). Química. Reverte. ISBN 9788429171884
- Rivera, José María Teijón; Teijón, José María (2006). La química en problemas. Editorial Tebar. ISBN 9788473602266
- Tylecote, R. F. (1992). A History of Metallurgy, Second Edition. London: Maney Publishing, for the Institute of Materials. ISBN 978-1-902653-79-2
