Diferència entre les revisions de "Manuel Seco Gutierrez"
m |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Manuel Seco Gutiérrez''' ([[Celada Marlantes]], [[Cantàbria]], [[4 d'octubre]] de [[1912]] - [[Turón]], [[Astúries]], [[1934]]) fon un prevere i professor, de l'orde dels [[Germans de les Escoles Cristianes]] en el nom religiós d''''Anicet Adolf'''. Mort màrtir durant la [[Revolució d'Astúries]], és venerat com a [[sant]] per l'[[Iglésia catòlica]]. | + | '''Manuel Seco Gutiérrez''' ([[Celada Marlantes]], [[Cantàbria]], [[4 d'octubre]] de [[1912]] - † [[Turón]], [[Astúries]], [[1934]]) fon un prevere i professor, de l'orde dels [[Germans de les Escoles Cristianes]] en el nom religiós d''''Anicet Adolf'''. Mort màrtir durant la [[Revolució d'Astúries]], és venerat com a [[sant]] per l'[[Iglésia catòlica]]. |
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Naixcut en un poblet fronterer en [[Castella]], era fill de Pío Seco i Catalina Gutiérrez, família humil en cinc fills. La seua mare morí pronte, i els fills foren criats pel pare i els yayos. Tres dels germans feren vida religiosa i estudiaren en [[Bujedo]] (província de Burgos), en un colege dels [[Germans de La Salle]]. Manuel hi començà els estudies l'[[1 de setembre]] de [[1925]] i poc despuix morí el seu pare. | + | Naixcut en un poblet fronterer en [[Castella]], era fill de Pío Seco i Catalina Gutiérrez, família humil en cinc fills. La seua mare morí pronte, i els fills foren criats pel pare i els yayos. Tres dels germans feren vida religiosa i estudiaren en [[Bujedo]] (província de Burgos), en un colege dels [[Germans de La Salle]]. Manuel hi començà els estudies l'[[1 de setembre]] de l'any [[1925]] i poc despuix morí el seu pare. |
| − | El [[6 de setembre]] de [[1928]] ingressà en el noviciat dels Salesians i el [[2 de febrer]] de l'any següent professà els seus vots, prenent el nom d'Anicet Adolf. En el més de [[febrer]] de [[1930]] va fer els vots definitius. Va obtindre el títul oficial per a eixercir de professor i fon destinat al colege de Nostra Senyora de Lourdes de [[Valladolit]], a on va estar de [[agost]] de [[1932]] a [[octubre]] de [[1933]], quan és assignat a l'escola Nostra Senyora de Covadonga de la vall minera de [[Turón]] per a donar classes als chiquets més chicotets. | + | El [[6 de setembre]] de l'any [[1928]] ingressà en el noviciat dels Salesians i el [[2 de febrer]] de l'any següent professà els seus vots, prenent el nom d'Anicet Adolf. En el més de [[febrer]] de [[1930]] va fer els vots definitius. Va obtindre el títul oficial per a eixercir de professor i fon destinat al colege de Nostra Senyora de Lourdes de [[Valladolit]], a on va estar de [[agost]] de [[1932]] a [[octubre]] de [[1933]], quan és assignat a l'escola Nostra Senyora de Covadonga de la vall minera de [[Turón]] per a donar classes als chiquets més chicotets. |
| − | En l'[[estiu]] de [[1934]] visità a la seua família i, despuix de passar per Valladolit i renovar-hi els seus vots, tornà a Turón per a preparar el curs següent. En octubre esclatà la [[Revolució d'Astúries]] i es desfermà l'anticlericalisme i les persecucions dels religiosos. El [[5 d'octubre]], mentres els Germans de La Salle celebraven la missa, foren arrestats pels revolucionaris i tancats. Sense haver-se pogut comunicar en ningú i sense juí, el dia 9 els nou religiosos Salesians i un de passionista foren portats al cementeri del poble i fusilats. | + | En l'[[estiu]] de l'any [[1934]] visità a la seua família i, despuix de passar per Valladolit i renovar-hi els seus vots, tornà a Turón per a preparar el curs següent. En [[octubre]] esclatà la [[Revolució d'Astúries]] i es desfermà l'anticlericalisme i les persecucions dels religiosos. El [[5 d'octubre]], mentres els Germans de La Salle celebraven la missa, foren arrestats pels revolucionaris i tancats. Sense haver-se pogut comunicar en ningú i sense juí, el dia 9 els nou religiosos Salesians i un de passionista foren portats al cementeri del poble i fusilats. |
== Veneració == | == Veneració == | ||
| − | El grup de Germans de La Salle morts aquells dies foren beatificats | + | El grup de Germans de La Salle morts aquells dies foren beatificats pel [[Papa]] [[Joan Pau II]] el [[29 d'abril]] de l'any [[1990]]; el mateix Papa, els canonisà el [[22 de novembre]] de [[1999]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
[[Categoria:Catolicisme]] | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
[[Categoria:Sants]] | [[Categoria:Sants]] | ||
| + | [[Categoria:Sants catòlics]] | ||
[[Categoria: Sants d'Espanya]] | [[Categoria: Sants d'Espanya]] | ||
Última revisió del 18:24 7 dec 2022
Manuel Seco Gutiérrez (Celada Marlantes, Cantàbria, 4 d'octubre de 1912 - † Turón, Astúries, 1934) fon un prevere i professor, de l'orde dels Germans de les Escoles Cristianes en el nom religiós d'Anicet Adolf. Mort màrtir durant la Revolució d'Astúries, és venerat com a sant per l'Iglésia catòlica.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en un poblet fronterer en Castella, era fill de Pío Seco i Catalina Gutiérrez, família humil en cinc fills. La seua mare morí pronte, i els fills foren criats pel pare i els yayos. Tres dels germans feren vida religiosa i estudiaren en Bujedo (província de Burgos), en un colege dels Germans de La Salle. Manuel hi començà els estudies l'1 de setembre de l'any 1925 i poc despuix morí el seu pare.
El 6 de setembre de l'any 1928 ingressà en el noviciat dels Salesians i el 2 de febrer de l'any següent professà els seus vots, prenent el nom d'Anicet Adolf. En el més de febrer de 1930 va fer els vots definitius. Va obtindre el títul oficial per a eixercir de professor i fon destinat al colege de Nostra Senyora de Lourdes de Valladolit, a on va estar de agost de 1932 a octubre de 1933, quan és assignat a l'escola Nostra Senyora de Covadonga de la vall minera de Turón per a donar classes als chiquets més chicotets.
En l'estiu de l'any 1934 visità a la seua família i, despuix de passar per Valladolit i renovar-hi els seus vots, tornà a Turón per a preparar el curs següent. En octubre esclatà la Revolució d'Astúries i es desfermà l'anticlericalisme i les persecucions dels religiosos. El 5 d'octubre, mentres els Germans de La Salle celebraven la missa, foren arrestats pels revolucionaris i tancats. Sense haver-se pogut comunicar en ningú i sense juí, el dia 9 els nou religiosos Salesians i un de passionista foren portats al cementeri del poble i fusilats.
Veneració[editar | editar còdic]
El grup de Germans de La Salle morts aquells dies foren beatificats pel Papa Joan Pau II el 29 d'abril de l'any 1990; el mateix Papa, els canonisà el 22 de novembre de 1999.