Diferència entre les revisions de "Llengües uràliques"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Llengues uraliques.png|thumb|right|400px|<center>Llengües uràliques</center>]] | [[Image:Llengues uraliques.png|thumb|right|400px|<center>Llengües uràliques</center>]] | ||
| − | Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna proper dels [[Monts Urals|Urals]]. Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[ | + | Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna proper dels [[Monts Urals|Urals]]. Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[Hongria]], [[Rúsia]], [[Noruega]]i [[Suècia]]. Les llengües uràliques més rellevants, en quant a número de parlants i identitat nacional, són el [[Idioma estoni|estoni]], el [[Idioma finés|finés]] i el [[Idioma húngar|húngar]]. |
{{Llengües uràliques}} | {{Llengües uràliques}} | ||
Revisió de 11:58 9 gin 2011
Archiu:Llengues uraliques.png Llengües uràliques
Les llengües uràliques formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna proper dels Urals. Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són Estònia, Finlàndia, Hongria, Rúsia, Noruegai Suècia. Les llengües uràliques més rellevants, en quant a número de parlants i identitat nacional, són el estoni, el finés i el húngar.
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |