Diferència entre les revisions de "Leon Battista Alberti"
m (→Bibliografia: Correccions) |
m |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Leon Battista Alberti''' (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 | + | [[File:Tomba di Leon Battista Alberti.jpg|thumb|Tomba de Leon Battista Alberti]] |
| + | |||
| + | '''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]]. | ||
| + | |||
== Formació == | == Formació == | ||
| − | Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de | + | Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de [[Antiga Roma|Roma]] ([[1431]]). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de l'història. |
| + | |||
== Aportacions teòriques == | == Aportacions teòriques == | ||
| − | Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450. | + | Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' ([[1435]]), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en [[1450]]. |
| + | |||
==Biografia i obres == | ==Biografia i obres == | ||
| − | Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: | + | Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]]. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 17: | ||
* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones. | * Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones. | ||
* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5. | * Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectes]] | ||
| + | [[Categoria:Renaiximent]] | ||
Última revisió del 11:26 3 dec 2017
Leon Battista Alberti (Gènova 18 de febrer 1404 – Roma 25 d'abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del Quattrocento, una de les figures més importants del Renaiximent.
Formació[editar | editar còdic]
Feu estudis humanístics i científics en Pàdua i Bolònia, i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat De architectura, l’obra clàssica de Vitruvi, per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de l'història.
Aportacions teòriques[editar | editar còdic]
Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com De statua, i De pictura (1435), i sobretot el magnífic i monumental De re aedificatoria, obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.
Biografia i obres[editar | editar còdic]
Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en Rímini, acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de Màntua, per encàrrec dels Gonzaga.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Arnold Hauser (1969) Historia social de la literatura y el arte, volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
- Varis Autors ( 2006). Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura, pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.
- Varis Autors (2011) [segon ed.]. Mil obras para descubrir el arte, pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.