Lance Armstrong

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Lance Armstrong (Austin, Texas, 18 de setembre de 1971) és un ciclista estadounidense, considerat un dels millors de l'història i convertit ya en una llegenda per la seua superació d'un càncer i posterior victòria en set Tours de França consecutius, cosa que que ningun atre ciclista ha conseguit mai.

Biografia

Existixen dos Lance Armstrong, un, ans de la malaltia, magnífic clasicóman i atre, després, l'"home Tour" ab millors qualitats des d'Eddy Mercx. En 1991 conseguí el campeonat nacional amateur estadounidense, i a l'any següent fon el 14º clasificat en els Jocs Olímpics de Barcelona, e inicià la seua carrera com professional. Obtingué en 1993 el Campeonat del Mon de ciclisme.

En octubre de 1996, mentres disputava la Volta a Galícia se li detectà un càncer testicular ab metàstasis pulmonars i cerebrals. Gràcies a una quimioteràpia agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la París-Niça de 1998, enrolat en les files del equip US Postal. Després d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero després fortes reflexions i ab el reclzament del director Johan Bruyneel decidí seguir; plantejant-se com principal objetiu el Campeonat del Mon que se celebrava en Valkenburg en Holanda.

Eixe estiu guanya la Volta a Luxemburc i se posà a punt per a la Volta a Espanya, on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué ab els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, ab victòria per a Oscar Camenzind.

De cara a 1999, Armstrong se trobava pletòric de moral i el seu director el convencé de que era possible inclús aplegar a la meta més alta: véncer el Tour de França. Lance se presentà en la eixida com un favorit de segona fila i al final arrasà en la classificació general per davant d'Alex Zülle, si be este se va vore immensament perjudicat per una caiguda en la segona etapa on perdé una "minutada" irrecuperable.

Y així, any darrere d'any se fon armant un equip cada vegada millor al servici del estadounidense (li han arropat ciclistes com Roberto Heras, Viatcheslav Ekimov o George Hincapie), qui no defraudà en ningun moment. Cada any, tant Armstrong com el seu equip anaven a més; i ans de que molts pogueren donar-se conte el texà aplegà a l'edició de 2003, el Tour del Centenari, ab la mira ficada en igualar la marca de cinc Tours consecutius de Miguel Indurain. i a pesar de que Jan Ullrich aplegà a posar-lo contra les cordes, ho conseguí.

En 2004 Armstrong aspirava a fer encara més gran la seua llegenda, i ho fea més qüestionat que mai, després dels apuraments passats l'any anterior i el baix rendiment que havia mostrat durant la seua preparació per "al sext". Pero el ciclista estadounidense tornà a sorprendre, i la seua gran forma, sumada a la debacle per uns motius o atres de tots els seus rivals (Jan Ullrich només pogué ser quart, mentres que els atres favorits sobre el paper abandonaren) el dugué a conquistar la ansiada plusmarca.

El 18 de abril de 2005 anuncia en roda de prensa en Geòrgia que se retirarà després d'intentar l'assalt al sèptim Tour en juliol, a pesar de tindre un any més de contracte ab el seu equip actual, el Discovery Channel (continuació de US Postal).