Lacerta schreiberi
El fardacho verdinegro (Lacerta schreiberi) és una espècie de saurópsido escamoso de la família dels fardachos (Lacertilia).
Descripció
[editar | editar còdic]És un fardacho de cap curt i ampla; la coa és el doble de llarga que la llongitut del cos. Esta espècie, per lo general, és verda i en l'abdomen groguenc. Els machos, ademés posseïxen una coloració negruzca, substituïda en les femelles per un color parduzco i en l'época de celosia el macho té el coll azulado.
La seua coa sol medir entre 1,5 i 2 voltes la llongitut del seu cos, conseguint una llongitut total no major de 40 cm. Els machos adults tenen l'esquena de color vert finamente punteado de negre i durant l'época de celosia adquirixen una coloració de color blau intens en el cap i la gola. L'esquena de les femelles adultes pot ser de color vert o color pardo i sol tindre taques negres grans en ocelos blancs als costats.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica de la península ibèrica que es distribuïx per cordillera cantàbrica, el noroest de la península, la mitat nort de Portugal, el Sistema Central i algunes cordilleres del quadrant suroccidental de la Península: Montes de Toledo (Toledo i Ciutat Real), Valéncia d'Alcántara (Càceres), Serres de Les Villuercas i Guadalupe (Càceres), Serra de Sant Mamede (Baixo Alentejo) i Serra de Monchique (Algarve).
És un habitant comú de boscs humits caducifolios de roures, hi hajas i abedullés, de pins selvats o en brezalés, i praderies de montanya, especialment associada a la vora de rius i rieres en alisos, chops, àlbers i sauces. És freqüent trobar-la també en murs de pedra prop de prats de sega. La seua distribució va molt lligada a la precipitació, habita en zones que reben més de 600 mm de precipitació a l'any.
Se sol trobar en una gran varietat d'altituts. En el noroest peninsular es pot trobar des del nivell de la mar fins als 1.500 metros. En les zones més interiors del Sistema Central es pot trobar fins als 2100 metros.
Reproducció
[editar | editar còdic]El apareamiento es porta a terme en primavera, entre els mesos d'abril i juny, i l'incubació dels ous (de 4 a 24 en una sola posada) durant l'estiu. Els ous es eclosionan entre finals de juliol i setembre despuix de 2 mesos i poc d'incubació. El machos en celosia tenen el cap de color azulado.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta bàsicament d'insectes i aràcnits que cacen despuix d'un menut impuls a modo de sprint. La seua dieta també inclou escarabats, mosques i mosquits, saltamontes i en rares ocasiones pollets o ous de menuts pardals i atres fardachos. En alguns casos també pot aplegar a ingerir menuts fruts, com a mores, a finals de l'estiu.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]És una espècie activa en dies solejats des de finals de febrer fins a octubre. Durant la primavera i l'autumne es pot vore durant les hores centrals del dia, mentres que durant l'estiu s'amaga durant les hores més caloroses. És una espècie diürna i generalment pren el sol en pedres, en el sol o en mig de la #fulleram. Té uns dominis vitals relativament menuts pel seu tamany i solen viure en zones d'alta densitat d'individus, pero sense relacionar-se, exceptuant l'época de apareamiento i durant les baralles entre els machos per a conseguir una femella.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lacerta schreiberi.- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Lacerta schreiberi.
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lacerta schreiberi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.