Diferència entre les revisions de "L"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
+
[[Archiu:Latin L.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra L]]
 +
La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''.
 
== Història ==
 
== Història ==
 
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
 
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
Llínea 21: Llínea 22:
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
+
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.
  
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic)
+
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref>
 +
 
 +
== Ortografia ==
 +
===S’escriu el===
 +
* En inicial de paraula: local, líquit.
 +
* En interior i fi de paraula: almagasén, dol.
 +
* En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
  
 
== Significats de la lletra L ==
 
== Significats de la lletra L ==
Llínea 31: Llínea 38:
 
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]].
 
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]].
 
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]]
 
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]]
* Al textil indica talla gran
+
* En l'indùstria textil indica talla gran
 
* És el nom d'un llenguage de programació
 
* És el nom d'un llenguage de programació
  
Llínea 54: Llínea 61:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{referències}}
 
{{referències}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|L}}
 +
{{Commonscat|L}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 21:11 28 set 2022

Lletra L

La L, l en minúscula, és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és el, pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a ele.

Història[editar | editar còdic]

La lletra el deriva del semític i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.

El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
<hiero>S39</hiero> Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.

Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el dígraf ell que representa el sò lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada el geminada en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le[1] o almel-la.[2]

Ortografia[editar | editar còdic]

S’escriu el[editar | editar còdic]

  • En inicial de paraula: local, líquit.
  • En interior i fi de paraula: almagasén, dol.
  • En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.

Significats de la lletra L[editar | editar còdic]

Lletres similars i símbols relacionats[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons