Julián Marías
Julián Marías Aguilera (Valladolid, 17 de juny de 1914 – Madrit, 15 de decembre de 2005), doctor en Filosofia per la Universitat de Madrit, fon un dels discipuls mes destacats d'Ortega i Gasset, mestre i amic en qui fundà en 1948 l'Institut d'Humanitats (Madrit).
Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'Europa i America i professor en varies universitats d'Estats Units. La seua presencia en el mon intelectual espanyol ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de 1964 i senador per designacio real entre 1977 i 1979. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [1] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En 1996 se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en Indro Montanelli].
Biografia
Naixque en Valladolid el 17 de juny de 1914. En 1919 se trasllada en la seua familia a Madrit i estudia en el Colege Hispa. Obte el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.
En gran mirament cursà entre els anys 1931 a 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'Ortega i Gasset, Xavier Zubiri, José Gaos, Manuel García Morente, etc. Tambe començà la carrera de Quimica, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocacio era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formacio i lo que despres sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de 1941 seria la seua dona. Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una Historia de la filosofia citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren grec per indicacio de Zubiri, i llegint la primera edicio de Sein und Zeit de Heidegger en 1934 perfecciona l'alema que havia depres en les classes de bachiller en Manuel Manzanares. La seua primera publicacio de certa entitat es la seua participacio en el llibre Juventud en el mundo antiguo, editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, Carlos Alonso del Real i Manuel Granell) narrant la travessia universitaria que en 1933 realisaren estos estudiants pel mar Mediterraneu, i en el que tambe participaren Salvador Espriu, Enrique Lafuente Ferrari, Luis Díez del Corral, Antonio Rodríguez Huéscar, etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traduccio d'Auguste Comte, per comanda d'Ortega i Gasset. Marías obte la llicenciatura en juny de 1936. Un mes despres comença la Guerra Civil Espanyola. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traduccio donada els seus coneiximents de frances, alema i angles, entre atres. Durant la guerra participa en revistes com Hora de España. Despres de la desastre de l'Ebre i la rapida ocupacio de Catalunya, Marías recolzarà la constitucio del Consell Nacional de Defensa propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat Julián Besteiro, José Miaja, Cipriano Mera i Segismundo Casado en les pagines del ABC republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduix l'ultim d'eixos articuls, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels ultims dies de guerra en Madrit Luis Español destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Despres de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías. Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, Julio Martínez Santa-Olalla, i contà en el testimoni del noveliste Darío Fernández Flórez. Marías passà uns mesos en la preso i pogue ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, Salvador Lisarrague, Camilo José Cela, Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogue obtindre el doctorat fins 1951, puix la seua tesis sobre el padre Gratry, presentada en 1942, fon suspesa en un episodi d'escandalos sectarisme; no pogue accedir a la docencia universitaria, pese a una vocacio fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, tambe aquells que despres abjurarien sorolladament del Franquisme). Per ultim, no pogue publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hague de guanyar-se la vida traduint llibres (de Paul Hazard, Leibniz, Séneca, Wilhelm Dilthey, Karl Bühler, etc), donant classes en una academia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i despres, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Julián Marías de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.