Joventut Valencianista
Joventut Valencianista (JV) fon el primer grup obertament nacionaliste de la Comunitat Valenciana, fundat en 1908 per sectors radicalisats del Centre Regionaliste Valencià, dirigits per Miquel Duran, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta Alonso, Vicent Tomàs Martí, Ignasi Villalonga Villalba, Eduart Martínez-Sabater Seguí i Jacint Maria Mustieles.
Intentà valencianisar als partits polítics existents, pero fracassà. En 1918 feren pùblica la “Declaracio Valencianista” a on exigia l'autonomia política i administrativa de la Pàtria Valenciana, ensenyança gratuïta i obligatòria i instauració d'un servici militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes. Fon dissolta durant la Dictadura espanyola de Miguel Primo de Rivera.
Refundacio en la decada dels 90
Joventut Valencianista (JV) es va refundar a principis dels anys 90 com a una associació jovenil nacionalista i valencianista. Refundada inicialment per persones que havien militat en les Joventuts d'UV, aglutinava al valencianisme jovenil nacionaliste. Des d'unes posicions clarament nacionalistes i progressistes defenia l'independencia de la Nacio Valenciana.
A la Joventut Valencianista n'hi ha que atribuir-li l'organisacio i movilisacio en la decada dels anys 90 del valencianisme jovenil de tall nacionaliste. Es important destacar l'esforç de JV per teorisar sobre el nacionalisme valencià i articular un discurs nacionaliste, que desgraciadament, mes tart, cauria en l'incoherencia ideologica.
Deriva a la Tercera Via
Si be la Joventut Valencianista escomençà en uns posicionaments clarament valencianistes, a lo llarc dels anys anà acostant-se a les posicions de la Tercera via, per a acabar en una ideologia molt proxima a les tesis del BLOC.
A diferencia d'atres entitats nacionalistes valencianes posteriors com el CJAV o el Colectiu Nacionaliste, Joventut Valencianista acabà per no defendre en claritat l'independencia i la singularitat de la llengua valenciana, amprant unes normes ortografiques catalanisades al final de la seua existencia. Al final, tampoc gastà una posicio dialogant i oberta en els sectors menys nacionalistes o regionalistes del moviment valencianiste, posicio dialogant que si tingué en sectors del catalanisme.
Disolucio
Joventut Valencianista es va disoldre a finals dels anys 90, quan el seu recolzament va mimbar, degut a la seua deriva ideologica cap a la Tercera via, en la qual, molts dels seus socis no estaven d'acort. Es va produir una important escisio en un Congres Nacional de Joventut Valencianista, que va fer que bona part de les seues bases es donaren de baixa o passaren a l'inactivitat. Varis dels seus directius i membres mes destacats formen part hui en dia de partits que res tenen que vore en el valencianisme, con el BLOC o el PPCV.
Directiva
Alguns dels seus directius i membres mes destacats foren: